Glòries negres

S'apropa el 16è Black Music Festival i aprofito per recordar els grans del blues, el soul, el funk i altres músiques afroamericanes que ens ha apropat el festival al llarg de la seva història. Aquest any la cap de cartell serà l'eterna supervivent Gloria Gaynor, que amb 67 anys és gairebé una joveneta respecte a altres glòries negres –parlant cromàticament més de l'ànima que no pas de la pell– que han visitat els escenaris de Salt i Girona per iniciativa del Black Music. De fet, aquesta llista d'il·lustres comença amb l'albí Johnny Winter, que va actuar el 2003 a La Mirona en unes condicions físiques ja precàries, però amb el blues intacte. Winter va morir el 2014, en un hotel de Zuric, durant una gira europea. Tenia 70 anys.

El 2004 va visitar La Mirona un altre mestre blanc del blues elèctric, John Mayall. El britànic tenia ja en aquell moment 70 anys i qui va pensar que era una bona ocasió per acomiadar-se del gran bluesbreaker s'equivocava: després ha tornat dues vegades més, per actuar a l'Auditori de Girona, el 2010 i el 2014, aquest últim cop també dins del Black Music, i amb 80 anys complerts. Continua a la carretera: de fet, Mayall actua demà a la sala Apolo de Barcelona.

Tornem al Black Music: el 2005 va ser l'any de Chuck Berry, un dels pares fundadors del rock'n'roll. En aquell moment tenia ja 78 anys, i aquest any, amb els 90 ja fets, anuncia nou disc. Com Jerry Lee Lewis, Little Richard i Fats Domino, entre altres pioners, Berry continua viu i actiu, contradient gairebé totes les lleis no escrites de la música que van crear, en la qual morir als 27 és un absurd valor afegit.

També continua en forma Sam Moore, de Sam & Dave –fa poc va cantar en la investidura de Donald Trump!–, que va actuar al Black Music el 2006, però el 2007 ho va fer Ike Turner i va morir el desembre del mateix any. La seva ex Tina viu molt tranquil·la a Zuric.

El també desaparegut Alvin Lee (2006), Maceo Parker (2008 i 2015), The Impressions (2013) i Stanley Clarke (2016) són altres veterans que han fet brillar l'historial del Black Music. Un capítol a part mereix la cort stoniana: en diferents edicions han actuat Bill Wyman (2009) i Mick Taylor (2013), així com també el teclista Billy Preston, que va tocar a Salt el 2005 i va morir l'any següent. Tots tres van gravar Exile on Main St. i Goats Head Soup: sí, la sopa de cap de cabra.