El judici

Dec ser molt afortunat d'haver estat només una vegada en un judici. Vull dir sent-ne part. Ja fa molts anys i recordo que em va impressionar l'escenificació. De poder declarar en català, ni pensar-hi, en aquella època. Em van cridar com a testimoni en un judici sobre la culpabilitat en un accident entre dos cotxes. Era l'època en què encara es feia autoestop i jo anava de passatger en el cotxe d'un conegut que em va carregar. Clarament, vam ser víctimes de la pèrdua de control de l'altre cotxe, que se'ns va tirar a sobre en una corba. Sempre m'ha quedat un sentiment de responsabilitat a dins perquè el jutge va dictar en contra del conductor que em duia a mi. El meu testimoni devia ser molt flàccid i penós, perquè tinc la sensació que les proves tècniques deixaven força clar que l'altre vehicle era el culpable de l'accident. No, no tinc un bon record de la meva experiència personal amb l'administració de justícia. Primer em va acollonir i després em va semblar mal administrada.

Ara, molts anys després, he vist que la justícia em continua impressionant. M'ha passat aquesta setmana amb el judici a l'expresident Mas i les exconselleres Ortega i Rigau. Haig de dir que el que m'ha impressionat més han estat les piles de carpetes farcides de papers que hi havia a tota l'amplada de la taula dels magistrats. M'ha semblat que era massa paper per a tan poc cas, si més no des del meu punt de vista. També he pensat que si les piles de carpetes eren d'atrezzo (precisament per impressionar l'auditori), es van passar de mida. Quedava clar que una de les finalitats era demostrar que era un judici diguem-ne tècnic (sobre quins dies i a quines hores s'havien fet determinades coses i a instàncies de qui) quan tots sabem que era polític. No voldria haver estat en la pell dels testimonis.

Més enllà de la broma amb la forma, però, el fons del judici d'aquesta setmana passada ha estat una cosa molt seriosa. I greu. No ja pel fet que s'ha criminalitzat una votació sense efectes jurídics, que és gravíssim. El fet és que el principal inculpat podria haver estat el president de la Generalitat en exercici si no hagués estat pel boicot de la CUP a Artur Mas després de les eleccions del 27-S. Ens podríem haver trobat amb el president de la Generalitat elegit i en exercici, jutjat i, segurament, condemnat. La mobilització popular per donar suport als tres acusats hauria d'haver estat alguna cosa més que això. No ha estat el cas aquesta vegada. Però ho haurà de ser en pròxims episodis. Potser el dia que els condemnin. O per altres moments de repressió que vindran. El procés independentista el va engegar i l'impulsa la gent. Ara ha arribat l'hora que defensem els nostres representants. I caldrà més força encara que la de dilluns passat.