Liderats sòlids

El liderat de Mariano Rajoy en el PP és de marbre. De marbre de Picassent, que és granit. No hi ha ningú que el taqui. Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal es barallen de fa temps en una pugna absurda. Si Rajoy sobreviu a ell mateix, designarà com van fer els seus antecessors qui el substituirà i les bregues entre les dues dives només seran record. Si Rajoy rebenta el Partit Popular, l'esclafit serà tan bèstia que ningú no sap què, i les trifulgues successòries de les dues dames de ferro també hauran estat debades. Mentrestant, el congrés del PP d'aquest cap de setmana ha estat un passeig marià amb una única novetat: al partit ja no fa i desfà només la ministra de Defensa, sinó que ara, per ordre de Rajoy, que juga sempre a triler amb els seus, Fernando Martínez-Maíllo farà la pasqua a Cospedal. I això què vol dir? Que Mariano Rajoy mana i mou les fitxes que vol quan vol. Exactament igual podrà fer a partir d'ara Pablo Iglesias. Durant mesos la premsa ha desfullat la margarida del liderat de Podem. Iglesias o Íñigo Errejón? La realitat, com sol passar, no lliga amb especulacions. I encara menys si són la dels pretesos analistes o la dels politòlegs d'òpera bufa. Pablo Iglesias va arrasar aquest cap de setmana a l'assemblea de Podem. Íñigo Errejón és ara només una incògnita. La incògnita de saber quant de temps aguantarà al Consell Ciutadà. El d'Iglesias, com el de Rajoy, és un liderat sòlid i contrastat. Vella i nova política. El joc de les set diferències.