Vuits i nous
Llums de Santa Eulàlia
Quan era petit em duien a veure les il·luminacions de Barcelona per Nadal. Ara hi vaig pel propi peu per Santa Eulàlia, patrona d'hivern de la capital. Em vaig encantar davant el mapping de la façana de l'ajuntament. S'ha d'explicar què és un mapping, o videomapping, als que viuen en llocs al marge de les noves creacions lumíniques i no baixen mai a Barcelona, que és on es practiquen amb més efusió. Un mapping són unes imatges animades, acompanyades de música, projectades sobre la paret d'un edifici. El de l'ajuntament de Barcelona l'altre dia, dissabte, convertia la casa consistorial ara en una construcció ondulant com la Pedrera, ara en un rusc penetrat per amebes i espermatozous, ara en una mona de crocant o de caramel, ara en una superfície psicodèlica. Quan una sessió s'acabava, en començava una altra. Abans havia entrat al Born: un dels carrers de la Barcelona anterior al 1714 presentava una estora de florescents que feien pampallugues. També hi havia una exhibició de robots. Uns robots lents, cansats. Si aquests són els que ens han de substituir les feines quotidianes arribarem als llocs tard i sense alegria. Després vaig enfilar el carrer Montcada. Dins els museus hi havia atraccions de llum, que no vaig visitar perquè s'hi havia de fer molta cua. La tradicional badoqueria dels barcelonins posada a prova amb nota alta. Hauria anat a veure l'espectacle anunciat al Fossar de les Moreres, però havia estat suspès per les protestes dels més patriotes, que el van considerar una profanació. Home: potser que haguessin deixat que l'acció, ideada per alumnes de belles arts, es desenvolupés. Qui ens diu si no hauria reforçat el caràcter del lloc o li hauria trobat una dimensió impensada. La revolució dels somriures ens fa estar de molt mal humor i ser censors. Abans de passar a la plaça de Sant Jaume, vaig fer contemplació del mapping projectat sobre les tombes romanes de la plaça Vila de Madrid. No mereixerien aquells difunts igual respecte? Potser no n'hi havia cap que hagués estat un traïdor, i per als romans també eren urnes de l'honor.
Com que en barcelonisme no em guanya ningú, vaig sopar a Can Culleretes. En acabat, vaig passar pels carrerons comercials de prop de la plaça de Sant Jaume. Totes les persianes tancades eren plenes de grafits foscos i repel·lents. Ara imaginem un turista que arriba a Barcelona de nit i surt a fer un volt abans de ficar-se al llit. Només si és Santa Eulàlia i veu els llums i mappings pensarà que ha anat a parar a una ciutat amb una certa hospitalitat nocturna. El primer grafit potser va fer mitja gràcia. Com que tots són iguals, no en fan cap. Que santa Eulàlia hi faci més que els mandataris de l'Ajuntament ondulant.