Opinió

Keep calm

11-S i 15-M

El vell estat es defensa de dos moviments reformistes que no es poden veure quan haurien de buscar aliances

L'Espa­nya que va haver de res­ca­tar els bancs per incom­petència dels regu­la­dors. La que va haver de can­viar de cap d'estat perquè el Borbó se'n va anar a caçar ele­fants men­tre la cua de l'atur crei­xia. La que va cer­ti­fi­car la recen­tra­lit­zació reta­llant l'Esta­tut votat pels cata­lans. La de la cor­rupció política. Res d'això ha mar­xat del tot. Només cal lle­gir el diari d'avui. Espa­nya, com a estat, ha estat víctima d'una poli­crisi que ha dei­xat el règim del 1978 baix de defen­ses, tot i que el malalt sem­bla ara més esta­ble. Al marge dels pro­pis esforços del sis­tema, hi ha hagut dos movi­ments que, des de dife­rents eixos, han vol­gut actuar com a antibiòtic: el sobi­ra­nisme i el pode­misme. El català empre­nyat i l'espa­nyol indig­nat. Dues revo­lu­ci­ons que no han acon­se­guit (de moment) el seu objec­tiu, però que han tin­gut una incidència inne­ga­ble, fins al punt que si Espa­nya es va pas­sar el 2016 sense govern va ser per l'existència d'aquests dos movi­ments. A l'inici del 2017, ja amb Rajoy al govern per obra i gràcia del búnquer del 1978, hem vist com l'Estat feia un judici sumaríssim a un sobi­ra­nisme que no ha asso­lit (encara) el seu objec­tiu, i Podem cele­brava la seva assem­blea ciu­ta­dana amb una gran divisió interna perquè no l'han dei­xat assal­tar (encara) el cel. Una bona coin­cidència en el calen­dari per refle­xi­o­nar sobre com el vell estat ha dei­xat anar tots els seus anti­cos­sos con­tra els refor­mis­tes. El règim s'ha defen­sat per la via civil i per la via cri­mi­nal. I no ha dub­tat a fer ser­vir tots els seus recur­sos. Des del Minis­teri d'Hisenda fins al CNI. Des de la fis­ca­lia fins al braç mediàtic. Des de la política fins a les cla­ve­gue­res. Però, com hem vist aquest cap de set­mana, aquests dos movi­ments es neu­tra­lit­zen entre si o, més aviat, molt sovint no es poden veure. Ho hem vist amb la con­trovèrsia pel dis­curs d'Évole al con­cert pels refu­gi­ats. O amb la ins­tal·lació de car­ros de super­mer­cat al Fos­sar de les More­res. Quan la lògica diria que hau­rien de bus­car espais comuns de con­fluència i tei­xir ali­an­ces.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia