Les veritats del corredor

Per què el corredor ferroviari mediterrani de mercaderies des d'Algesires fins a la frontera francesa segueix a les beceroles? Per què no hi ha línia d'alta velocitat, ni se l'espera en uns quants anys, entre Barcelona i València i Alacant? Per què en una línia que recorre una de les zones turístiques més importants d'Europa hi ha encara un tram ferroviari amb una sola via, com si fóssim al segle XIX?

Bàsicament, perquè les elits polítiques (PP i PSOE) i econòmiques espanyoles han preferit mantenir una xarxa radial que connecta Madrid amb la “perifèria” i no aquesta entre si, com seria més lògic. Sobretot si és en aquesta “perifèria” on es concentra la major part de la població i del teixit productiu (només al corredor mediterrani hi viu el 50% de la població espanyola, s'hi genera el 47% del PIB i hi ha el 47% de la producció industrial i agrícola, per no parlar del sector de serveis).

Hi ha més raons, però, que expliquen, a hores d'ara, que tot o quasi tot estigui per fer. La primera enllaça amb el que hem dit fins ara i és molt senzilla d'entendre: les elits de l'Estat han subjugat les elits valencianes (i aquestes, en general, s'han deixat subjugar de bon grat) amb la qual cosa s'ha primat la relació amb Madrid, abans que amb Catalunya. Dilluns, alguns representants d'aquestes elits valencianes –acompanyades d'algunes de les catalanes que també han callat fins ara– eren a Tarragona encapçalant la reivindicació amb grans frases. Benvinguts hi siguin, val més tard que mai, però, no em negaran que tot plegat fa una mica de riure, per no plorar.

La segona raó és clarament política i deriva de l'anterior: impedir com sigui que s'estrenyin els lligams entre Catalunya i el País Valencià. No fer-hi les infraestructures necessàries i encendre constantment l'anticatalanisme han estat dos camins per aconseguir-ho. Durant anys aquesta opció s'ha imposat. Afortunadament, sembla que l'economia farà prevaldre el sentit comú. Qüestió difícil en una Espanya que sempre es mou a cop d'orgull.