Operació Catalunya?

Quan es fan maniobres militars sovint es bategen amb algun nom clau per identificar-les. Desconec amb quin nom l'exèrcit espanyol anomena les maniobres que ha anunciat per la setmana que ve en camins rurals dels termes municipals de Celrà i Girona, però segur que a més d'un se li ocorrerà de batejar-les com “operació Catalunya”, per si de cas. De la mateixa manera que molts pensaran que no són ni normals, ni habituals, aquest tipus de moviments de tropes militars a les comarques gironines. Cosa que no és certa del tot, perquè a l'Alt Empordà, sobretot prop de la base militar de Sant Climent Sescebes, hi estan més avesats i semblaria que no hauria de ser motiu d'alarma. Sigui com sigui, l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), ha fet saber el seu desacord, i ho ha fet amb un ban municipal en el qual recorda que el novembre passat van aprovar una moció de rebuig a la presència de l'exèrcit, i creu que les maniobres responen a una estratègia per atemorir-los per les seves preses de posició sobiranistes.

Digueu-me ingenu, però no em puc creure que l'Estat faci passejar efectius de les forces armades prop de municipis amb consistoris que s'han mostrat clarament a favor del sobiranisme. De la mateixa manera, no em puc creure que l'aparell judicial espanyol, ni els seus fiscals, com la gironina i fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, no exerceixin el seu càrrec amb objectivitat, imparcialitat i total independència dels poders polítics. I evidentment, estic convençut que la fiscalia i la justícia actuaran de la mateixa manera en els casos d'insults i faltes de respecte a autoritats judicials, que com ho han fet quan s'ha insultat càrrecs públics de les administracions catalanes o quan s'ha amenaçat de mort el president de la Generalitat o altres polítics catalans. Tampoc m'hauria de creure que el govern espanyol incomplís cap dels seus compromisos –a banda de les infraestructures i obres de l'N-II a les comarques gironines– com seria per exemple acollir els gairebé 15.000 refugiats que va acordar amb la Unió Europea. Entenc que tot plegat ens ho hauríem de creure, sobretot perquè ens ho diu un govern que cada dia ens parla del compliment i la igualtat de tots els ciutadans davant les lleis, sense trampes, ni clavegueres de l'Estat, ni joc brut, ni barroer, ni tics poc democràtics.