Surten de les clavegueres

Que l'Inda, mal anomenat periodista, tingui les penques de dir el que va dir sobre els assassinats d'ETA, el País Basc i la situació actual de Catalunya i que no hi hagi hagut una revolta democràtica, no aquí, sinó a Espanya, demostra fins a quin punt era complicada la tasca de pedagogia que alguns van predicar durant èpoques i que d'altres, que caminen cap a la insignificança política, encara defensen. No ha passat res a Espanya ni amb això ni amb les notícies sobre l'“operació Catalunya” que ha revelat Público, ni amb les condemnes del cas Gürtel, ni amb els indults del govern espanyol, ni amb les caixes B del PP, ni amb tots aquests escàndols democràtics, perquè els mitjans de comunicació que veuen, senten o llegeixen la majoria de ciutadans espanyol, fa temps que perverteixen la realitat del que passa a la mateixa Espanya i, sobretot, del que passa a Catalunya. En aquest cas, menteixen literalment. Allà es queden amb la roda de premsa de la fiscal Magaldi (ai!, gironina), les xarlotades boadellesques o els escrits de l'Arcadi i el Paco. I n'hi ha que s'ho creuen, el que els expliquen. Hi ha el racisme i la xenofòbia vers tot allò català, que hi és. Però la gran majoria d'espanyols, que no ho són, de racistes ni xenòfobs, mostren una gran indiferència sobre el que està passant. I poca gent del món intel·lectual o de l'esquerra diu res. I els que ho diuen reben, com Errejón o Bardem o Suso del Toro. Per tant, mala peça al teler. Desmuntar la seves mentides s'ha de fer, però això serveix només per als de casa. Els catalans que voten Ciutadans o el PP ja els va bé i no s'ho escolten. Però cal fer-ho. I tenir el cap fred. L'ofensiva mediàtica és l'avançada de la repressió que vindrà a partir d'ara. La policial i la judicial fa temps que va començar, però ara sortiran de les clavegueres i actuaran amb la impunitat que saben que tenen perquè lluiten a favor de la raó d'Estat. Del seu, és clar. Doncs cap fred. És el començament de la seva derrota.