L'estrateg

Un estrateg conduiria la tropa als campaments d'hivern per refrescar i avituallar els efectius, fer recompte d'actius i passius, lligar i enfortir aliances i apamar l'adversari. El referèndum serà convocat, però no celebrat, per prohibició. La gent sortirà al carrer, hi haurà un xoc, però el govern central ni així cedirà res. La gent sortirà al carrer: quanta i amb quina força suplementària, política, sindical o patronal? La manifestació d'acompanyament d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau als jutjats va ser en aquest sentit molt pobra. A dins, els tres encausats van exercir una defensa tècnica –en diuen així– que va deixar estupefactes molts concentrats de fora. L'oposició parlamentària també els ha retret el fet de parapetar-se en els voluntaris del 9-N, però jo, a diferència seva, ho faig sense cinisme ni hipocresia. Jo soc de la colla. Jordi Pujol va ser president de la Generalitat, el 1981, perquè vint anys abans havia fet en el consell de guerra un al·legat d'inculpació que li va valdre una sentència de set anys. Ara no parlem de consells militars ni de presó. Parlem d'inhabilitació, que no tindria efecte en la “nova república catalana”, si tan segurs estiguessin d'abastar-la aviat.

Joana Ortega diu: “Jo, per preparar la consulta del 9 de novembre vaig trigar un any i mig.” I es pregunta: s'està organitzant el referèndum del setembre –o de més aviat, si la convocatòria s'ha d'avançar? Ho fa maliciosament: ERC, que en té la responsabilitat, es troba en aquest punt inactiva, a la vegada que es presenta als cenacles i despatxos com a garantia de moderació, si les eleccions són inevitables i el seu partit governa. M'ho diuen els assistents als cenacles i despatxos. M'ho diu el nas quan ensuma el govern de Madrid, que no emprèn mai accions d'envergadura contra ERC. És ERC l'estrateg i aquesta la seva estratègia?

No tenim una plana major amb vara alta que pugui ara, a aquestes alçades, aconsellar al selecte públic un replegament. La gent, però, ho entén tot, si se li explica bé i amb autoritat: ens hem de posar a cobert de l'adversari, que en aquests moments és molt fort, es prepara per al gran assalt i causa moltes baixes entre l'oficialitat. Una altra cosa és que ho entenguin certs partits. “Tenim pressa.” Pressa per a ser sobirans, per a governar o per a engegar-ho tot a passeig? “Com pitjor millor.” De debò? No hi podia haver res pitjor que un president de la Generalitat al banc dels acusats. On eren els estudiants, els sindicats, els empresaris, l'oposició? On seran?

Campaments d'hivern, no camps del deshonor o rendició. Calma: estudiem els punts forts, que són molts, i els febles. Engreixem la maquinària, desconcertem l'adversari i ja vindrà el desglaç. Qui dirigeix la maniobra que auguri una victòria, però?