Úters de lloguer?

Mirem els fets de cara i fem-nos preguntes. Qui són les dones que lloguen els seus úters? Dones que ho fan a canvi de diners. Com sabem, des de fa ja un cert temps funciona en diversos països una indústria, de vegades en forma de granges, que s'ocupen de les dones que cedeixen els seus ventres a un determinat, variable preu. Molt variable: els úters de les índies resulten molt més barats que els de les nord-americanes, per exemple. Qui gestiona aquesta bona obra? Unes agències que, evidentment, en treuen bons beneficis. Qui lloga per uns mesos, aquests úters? (i diguem-ho tot, la persona sencera que sent, respira, desitja, parla com tot ésser humà; de moment encara no han trobat la forma de fer-la a trossos…) Lloguen persones que desitgen ser pares o mares i que per una raó o altra no poden ser-ho pel sistema habitual, pel de la reproducció assistida o per l'adopció… Persones que es poden permetre que el seu desig –mitjançant transacció econòmica– es vegi satisfet.

A Poc a poc aquesta pràctica, aquest negoci legalment prohibit en molts països, se'ns ha anat fent familiar. Com una pluja fina ens hem anat familiaritzant amb imatges de personatges famosos que s'han servit d'aquest mètode. No han comprat els nens, no, com en alguns moments anteriors havia succeït i sembla que encara succeeix d'amagatotis. Han comprat el ventre de la mare. Tampoc compren òrgans – malgrat que n'existeix un amagadíssim tràfic–. No, aquests només lloguen úters per una temporadeta… Algunes persones ho troben natural o acceptable, parlant del legítim desig de maternitat o paternitat i de la “llibertat” de les persones, dones, que cedeixen el seu cos. Però aquí hi ha dues qüestions fonamentals a considerar: la llibertat per triar què fer ha de fonamentar-se en una certa igualtat, en la possibilitat de triar més enllà dels condicionaments econòmics i la necessitat de subsistència. El diner, la mercantilització, és el que estableix la gran diferència: porta a l'explotació i el comerç sobre necessitats humanes, sovint fonamentals. Els més vulnerables són objecte de transacció. El discurs de la llibertat individual es fa servir per tapar les vergonyes dels que són explotacions de la vulnerabilitat. I del vergonyós enriquiment de les agències que ho promouen. No són fenòmens nous les compres i vendes de persones ni l'explotació, la compra i venda sota formes diverses del cos de dones i nenes. La lletra il·legible de la història i de moltes situacions actuals ens ho recorda constantment. El que està canviant ara és la forma: una certa subtilitat moderna exhibeix aquest “ desig de paternitat o maternitat”, tan real i lloable com idealitzat i comercialitzat... Però com bé diuen els entesos, un “desig” no ho legitima tot, no genera, per ell mateix, un dret…

MassA segles de violència, explotació i submissió de les dones ens precedeixen perquè no ens adonem d'aquesta nova i més subtil forma d'explotació que amaga la consideració de les dones com a objectes que es poden dividir a trossos, com a objectes a emprar i llençar. Com el lloguer o compra de la dona a hores en la prostitució (voluntària?), com la compra de nenes per al matrimoni. La crua realitat es mostra tan sols quan mirem qui són, majoritàriament, aquestes dones que lliurement s'ofereixen a omplir tant les butxaques dels que hi negocien com a complir els desitjos d'altres humans que tenen mitjans per satisfer-los.