Full de ruta
Enemics del poble
Internet ha convertit els periodistes en intermediaris informatius cada vegada més irrellevants. El Twiter els ha robat la cartera i l'exclusiva d'escampar titulars, els mòbils han empobrit l'èpica dels desplaçaments i el mèrit de ser els primers d'arribar a la notícia. I, no content amb tot aquest panorama un pèl desolador, ha arribat en Trump per declarar-los, a més a més, enemics del poble. La sentència l'acaba de dictar el president dels Estats Units al final d'una roda de premsa que l'ha tornat a posar en evidència per emprar dades falses, és a dir, per mentir. I, al cim, després de tornar a fer el ridícul així, l'inquilí de la Casa Blanca ha tingut el desvergonyiment de donar-ne la culpa als assessors que li passen les dades. Però aquesta ha estat una altra falsedat afegida a la mentida perquè tothom sap que, dels cinquanta assessors que tenia l'Obama, en Trump ha passat a no tenir-ne cap i que les decisions i intervencions les prepara de nits a casa ell tot sol, o com a màxim, amb la companyia de l'Steven Bannon, conseller de la seva màxima confiança. El resultat, aquí el tenim, un festival de relliscades i fatxenderies que cada dia superen les anteriors. La rivalitat declarada de l'home més poderós del món, però, ha provocat un efecte efervescent entre la premsa americana que, lluny d'acoquinar-se, està revivint la glòria d'episodis passats com el Watergate. En la seva visita recent a la Universitat de Navarra, l'actual director del Washington Post, Marty Baron, ja ho va deixar prou clar: “Gran part del poble dels Estats Untis ha començat a adonar-se que el paper imprescindible de la premsa en un sistema democràtic és ara encara més important que abans.” Baron, que dirigia el Boston Globe quan van destapar l'escàndol de pederàstia comès dins l'Església i que la pel·lícula Spotlight ha retratat amb èxit, ha refermat recentment el seu compromís professional: “Que no dubti el senyor Trump que si diu mentides en les rodes de premsa no ens limitarem a difondre-les sense dir res.”