Independentistes i beneits

A manca de voluntat real de dialogar i pactar, com es va fer a la Gran Bretanya, un referèndum pactat sobre l'autodeterminació de Catalunya –sí, allò tan estrany que defensava, per exemple, el PSOE en els estatuts fundacionals de 1977–, el PP va intentant crear relat a veure si, tot i que les seves tirallongues el facin fins i tot contradictori, suma algun adepte o, cosa cada cop més difícil, aconsegueix que algú a Europa entengui què té de dolent la democràcia. Va ser amb aquesta intenció que la nova legislatura, amb Mariano Rajoy al capdavant, es va iniciar amb aquesta gran mentida que va ser intentar fer creure que el nou executiu popular tenia ganes de dialogar per solucionar el conflicte d'encaix de Catalunya a l'Estat. Com va dir el delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, en una entrevista a aquest diari, l'oferta es reduïa a alguna inversió en infraestructures i poc més. De tota manera, els fets, dia rere dia, desmentien les paraules.

Ara, enterrat del tot un diàleg que mai va començar, el relat es mou. D'una banda, el PP recupera allò dels bons i mals catalans. Els mals catalans, òbviament, són els que volen votar. En els darrers dies hem sentit alguns dirigents populars –i socialistes– afirmar, sense posar-se vermells, que la gent a Catalunya és beneita, ja que s'ha deixat enganyar pels dirigents independentistes. Suposo que tan beneita com els empresaris valencians, molt propers al PP, que aquesta setmana han reclamat el corredor mediterrani. Vaja, que cal distingir entre els babaus i els independentistes de veritat. Flipant.

I és clar, els bons catalans necessitem que el govern espanyol “recuperi les institucions”. I com? Poden suspendre l'autonomia –cosa que no van fer ni un sol cop al País Basc tot i els més de 900 assassinats comesos per les dues bandes– o poden cercar altres fórmules. Ara apunten als ajuntaments. Bé, com s'ho faran si més del 80% dels ajuntaments catalans formen part d'una entitat municipalista, l'AMI, que treballa per aconseguir la independència? Amb un PSC a la baixa? Cerca de relat. I res més.