«Smoke on the Moncloa»

El PSOE va muntar diumenge un espectacle per animar-se a si mateix amb l'excusa d'animar Rodríguez Zapatero davant el seu autoproclamat repte de transformar l'economia espanyola per la via ràpida d'establir per llei que el totxo i el sol i platja són obsolets i que a partir d'ara (de la publicació en el BOE de la llei d'economia sostenible que el Consell de Ministres aprovarà divendres), queda declarat l'estat de felicitat permanent perquè a tothom la productivitat li sortirà per les orelles i no donarem l'abast a crear valor afegit.

La referència a Moustaki no és gaire adient perquè els socialistes d'ara no s'emmirallen en els cantautors de la França laica sinó que envegen l'Amèrica d'Obama. Per això, els ministres desfilaven entre la claca acompanyats de música no actual però de tendència afroamericana dels Blues Brothers, segons per a qui molt oportuna perquè aquesta pel·lícula protagonitzada per blancs que interpreten música de negres es va estrenar aquí amb el títol de Granujas a todo ritmo. Per evitar acudits fàcils (però no gens desencaminats, ja que entre els que aplaudien hi havia José Barrionuevo, condemnat per trinxeraire) i, sobretot, per ser més conseqüents amb la realitat, la música de fons de passejada ministerial hauria d'haver estat la de l'anunci de Gas Natural. Perquè en teoria diumenge es feia l'acte central de la campanya Noves energies del PSOE i perquè Smoke on the water de Deep Purple resumeix el tarannà de sempre i la situació actual del govern de Rodríguez Zapatero: és especialista a vendre fum i fa aigües per tots cantons. Divendres sortirem de dubtes, però temo molt que l'única economia sostenible continuarà sent la de les fàbriques de sostenidors, i no hi ha cap indici que les fàbriques Princesa tornin a obrir.