Full de ruta
Operacions i pastanagues
En el conflicte polític entre les institucions catalanes i l'Estat, el govern espanyol ha passat, en poc més de quatre anys, de l'operació Suflé, que consistia en el fet que als catalans ja ens passaria la fal·lera, a l'operació Catalunya de clavegueres de l'Estat. Després va venir l'operació Diàleg, de parlar molt però no dir res, i finalment hem arribat a l'operació Pastanaga, que consisteix a fer creure que existeix una oferta alternativa de l'Estat que ningú ha vist. Plantejar que la inversió a Rodalies, el corredor del Mediterrani, un sistema de finançament just o el traspàs de les beques són demandes independentistes que serveixen de moneda de canvi al referèndum és miopia política i discriminació catalanofòbica. Aquestes són exigències transversals a Catalunya que qualsevol govern de la Generalitat ha d'exigir i el de l'Estat hauria de realitzar perquè són incompliments del govern espanyol. I el referèndum és una demanda a negociar si es fes l'operació Democràcia, l'única que pot desbloquejar la situació. Per això la reunió secreta/discreta entre Rajoy i Puigdemont que vam intuir amb la relliscada del delegat Millo, que García Albiol va negar i que ara sembla que sí va existir no té cap sentit si no era per tractar el conflicte polític. La discreció serveix per parlar d'allò que va més enllà del discurs públic. Bé sigui que la part catalana està disposada a renunciar al referèndum o que l'espanyola ho està a acceptar-lo. I es negocia la fórmula que permeti convèncer els propis sobre l'acord. Com que sabem que el tàndem Puigdemont-Junqueras està compromès fermament amb la realització del referèndum, tot faria pensar que és Rajoy qui hauria d'haver explorat en la reunió els marges per poder-lo fer. I si no és així, i tot era per convèncer Puigdemont de fer una excursió a la conferència de presidents, és que Rajoy continua sense entendre-hi res o segurament que prepara l'única operació que realment domina el nacionalisme espanyol, la del pal.