Escòcia: el cinisme

Aquesta set­mana el govern ale­many ha fet arri­bar a l'opinió pública euro­pea diver­sos avi­sos sobre Escòcia. Tots ells en el sen­tit de dei­xar clar que la Unió veu­ria amb bons ulls la per­manència d'Escòcia, en el cas que acon­seguís la inde­pendència.

Con­cre­ta­ment Elmar Brok, un dels dipu­tats més pròxims a Angela Merkel, va fer unes decla­ra­ci­ons molt rotun­des a la premsa britànica. Brok va amenaçar el govern britànic dient que si con­ti­nua fent la seua política d'inten­tar divi­dir els altres vint-i-set estats Ale­ma­nya farà el pos­si­ble per tal de man­te­nir Escòcia dins la Unió, reco­nei­xent que l'única manera d'acon­se­guir això és a través de la inde­pendència.

Les decla­ra­ci­ons van pujant de to i el con­flicte cada vegada és més evi­dent. Se sap que els nego­ci­a­dors del Bre­xit tenen al cap la qüestió esco­cesa, com un ele­ment deter­mi­nant. Al Par­la­ment euro­peu el tema s'ha plan­te­jat de forma crua i cada vegada sem­bla més evi­dent que una Escòcia inde­pen­dent en abso­lut hau­ria de posar-se “a la cua de Tur­quia”.

El pro­blema, i és un pro­blema impor­tant, és que això, que Escòcia s'hau­ria de posar “a la cua de Tur­quia” és just el que la Unió Euro­pea va dir que pas­sa­ria, quan Escòcia va votar la seua inde­pendència. Ales­ho­res la Unió Euro­pea es va posar ober­ta­ment en con­tra de la inde­pendència esco­cesa, d'aquesta mateixa inde­pendència per la qual ara sos­pira. I va con­tri­buir a enga­nyar els ciu­ta­dans esco­ce­sos.

La política inter­na­ci­o­nal és el regne del cinisme. Això ho hem sabut sem­pre. Però aquest és el seu gran pro­blema, alhora. No ho can­vi­a­rem ara, però cada vegada que els estats es tro­ben en aquesta classe d'atzu­cacs, atra­pats entre el que van dir i el que diuen ara, no puc dei­xar de somiar una soci­e­tat inter­na­ci­o­nal més sen­sata, on les parau­les no foren només un ins­tru­ment interes­sat, vàlid just per aquesta set­mana.