Ibarretxe i Mas

Dimecres passat, els expresidents Mas i Ibarretxe van fer una conferència conjunta a l'auditori Kursaal de Sant Sebastià. Tornar a sentir parlar d'Ibarretxe em transporta als darrers temps de la basquitis, aquella patologia endèmica de Catalunya que consistia en l'admiració, gairebé acrítica, de l'independentisme basc. El lehendakari, amb el seu famós pla per decidir l'estatus polític d'Euskadi, va ser durant molt temps la bèstia negra de la premsa madrilenya i la política espanyola. Mentrestant, a Catalunya era vist com un líder valent i decidit. Mentre escric aquestes línies, cantussejo una versió del músic Miquel del Roig que, amb els acords de In the Navy dels Village People, animava les festes cantant: “Lehendakari, tu tens el que s'ha de tenir! Lehendakari, que n'aprenguin els d'aquí!” Fa un parell de setmanes vaig ser a Vitòria i vaig comprovar com les tornes han canviat. Un jove anomenat Jon, de melena al clatell i arracades a les orelles, ens parlava engrescat amb el que està passant a Catalunya i feia comparacions entre Convergència i el PNB on els bascos sortien molt malparats. L'endemà, a la portada del Gara hi apareixia Artur Mas en una foto de gran format. Cal tenir en compte, però, que la basquitis catalana i la catalanitis basca tenen un alt component d'idealització i que els matisos fan la realitat molt més complexa. Veient Ibarretxe i Mas junts, no he pogut evitar pensar que són dos líders que tenen molt en comú. Tots dos van agafar el camí del mig, intentant arribar a pactes impossibles amb Madrid i procurant acomodar-se a la legalitat espanyola. Com a mostra de bona voluntat, van topar amb el Tribunal Constitucional. Com a premi al bon comportament, l'un corre el perill de ser inhabilitat i l'altre va ser foragitat de la presidència amb mètodes antidemocràtics. Mas i Ibarretxe conformen, plegats, una lliçó que hem de tenir ben clara: no hi ha camí del mig, de la mateixa manera que no es pot ser a missa i repicant.