La sort de Diego Torres

La casa reial es va despatxar només conèixer la sentència del cas Nóos proclamant que queda clar i net que la justícia a Espanya “és igual per a tothom”. No se sap qui va redactar la nota. Podria haver passat com amb els discursos del rei i hauríem d'atribuir-la, doncs, al govern de Mariano Rajoy. Concretament, al seu ministre de Justícia, que ha aconseguit que la fiscalia discrimini a Catalunya entre innocents de Catalunya Sí que es Pot i culpables de Junts pel Sí. Perquè a Espanya tothom és igual, senyora. Els qui sí que són iguals de debò han estat els acusats del mateix cas Nóos. La dona de Diego Torres ha estat declarada innocent perquè fer-ho d'una altra manera hauria deixat en evidència l'exoneració de la infanta Cristina i el mateix Torres no ha entrat en presó cautelar seguint la ratxa d'Iñaki Urdangarin. Només fa quatre dies els principals responsables de la trama Gürtel no van tenir tanta sort. Condemnats per uns delictes semblants, el jutge va decidir que l'única manera d'evitar una fuga més que previsible era tancar-los a tots. Els uns és previsible que s'escapin i els altres és previsible que es quedin a Ginebra. La sort de Diego Torres ha estat immensa. Si en lloc de ser soci del marit de la infanta Cristina ho hagués estat del tio del bigot, ara no es podria passejar pel carrer. Torres encara tindrà més sort. La història no s'ha acabat. Només cal esperar el resultat del recurs al Suprem. A Espanya tothom és igual? Això sí, els prenen el pèl a tots per igual.