Vuits i nous
Entre Múrcia i Suïssa
Alguns de vostès ho recordaran: quan es va engegar la LOAPA, la llei que pretenia arranar les comunitats autònomes espanyoles segons un mateix patró, es va fer cèlebre aquella queixa que deia: “Volen que Catalunya sigui com Múrcia”. De vegades era “com la Rioja”. Fos Múrcia o la Rioja, la LOAPA maquinava tractar Catalunya, el País Basc, etcètera, com aquelles dues províncies unicel·lulars que mai no havien aspirat a ser autònomes i que es van crear a corre-cuita perquè no van saber trobar comunitats més grans on integrar-les. ¿Com Múrcia, dèiem? A Múrcia els fiscals no poden investigar ni imputar el president presumptament corrupte del seu govern perquè aquests fiscals reben ordres superiors que ho impedeixen, i a Catalunya els fiscals reben ordres perquè imputin un president i una selecció de la mesa del Parlament pel fet de mantenir idees secessionistes. Fins ara deien que els imputaven per desobeir, però ara entenem que és per les idees. Un membre de la mesa parlamentària ha quedat lliure de càrrecs, tot i haver actuat igual que els querellats, perquè als fiscals els consta que ell no és independentista. Judici d'intencions. De males intencions.
La LOAPA va ser conseqüència del cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Ja ho va dir Jordi Pujol aquella nit: “Això ho acabarem pagant nosaltres.” S'ha demostrat que els tres colpistes tenien tres raons diferents per aixecar-se però un sol déu verdader que els unia: la unitat d'Espanya. Si la LOAPA va ser una iniciativa del PP i del PSOE –i de la UCD, ara integrada en un partit i altre– per donar satisfacció a la revolta casernària, l'actual reacció en contra de les pretensions d'alguns partits catalans i de bona part de la població del país torna a estar patrocinada del PP i pel PSOE, adoradors de la mateixa deïtat. Quan dimecres es va saber la imputació de la mesa del Parlament, el diputat Jordi Turull va consultar el calendari, va veure que marcava 23 de febrer i va fer en veu alta una comparació inevitable. L'oposició va protestar. Però si tot condueix al 23-F...
El mateix dimecres, el gendre del rei emèrit Joan Carles, el rei que va esperar a les dues de la matinada del 23 de febrer a anunciar que havia sufocat la revolta i que l'endemà rebia en audiència els partits que des de llavors elaborarien la LOAPA, tenia permís judicial per seguir residint a Suïssa sense pagar ni un ral tot i haver estat condemnat a sis anys de presó. A Suïssa, on fan un referèndum cada diumenge, per a més escarni... “Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta”. La imprecació pertany a una poesia de Joan Oliver que es titula Vaca suïssa i que acaba així: “Temps era temps hi hagué una vaca cega; jo só la vaca de la mala llet”.