Devastar Convergència

Els poders de l'Estat, que són tots i un, van detectar fa temps la baula feble del “desafiament”, tal com s'estimen de dir. Un punt dèbil i, alhora, una traïció que calia fer pagar ben cara. Perquè, a parer d' aquests senyors, togats i no togats, si el secessionisme ha fet via, ha estat per la traïció de Convergència, un partit moderat, centrat i d'ordre, que, de sobte, va embogir. En un primer moment van atribuir-ne el gir al seu líder, Artur Mas, en una claríssima expressió d'incompetència intel·lectual per analitzar la realitat. Si Convergència es va moure, no va ser per Mas, sinó pel pes de la gravetat social. És a dir, de la gent. Dels seus dirigents, militants i votants. Cecs d'ira, es van pensar que matant el gos s'acabava la ràbia. Però, com que, de ràbia, n'hi ha molta, finalment van entendre que havien de devastar la terra. Tot el partit. Convergència abans, i ara el Partit Demòcrata, ho estan pagant car. No es tracta, per molt que vulguin reivindicar la comparació, d'una persecució judicial, d'alguns jutges, com la que pateix el PP. És una persecució general: unitats de delicte, sindicats policials, tribunals, premsa, fiscalia i tots. Més no hi caben. Amb una mala llet còsmica. Ahir va començar la vista oral del cas 9-N corresponent a Madrid. La víctima n'és Francesc Homs. Dimecres comença el cas Palau. Potser no són comparables. Però l'un és polític i l'altre, també. Potser Convergència es va finançar il·legalment. Poc els importa. Devastar-los, mantenen com a consigna.