Parts contaminades

Ahir es va obrir la magrana del judici del cas amb molts noms. El cas que va començar com a Palau i ha acabat com a Tres per Cent. És el moment de les obvietats. Queda clar, per exemple, que Fèlix Millet i Jordi Montull ja no desperten cap interès. Són autors confessos dels delictes que els atribueixen. Si de cas, resta per saber l'abast d'una pena que ha tardat massa. Queda clar, també, que hi ha indicis que permeten pensar que Convergència Democràtica es va finançar il·legalment. En aquest punt, a part de morbo, hi ha interessos. Grans interessos. Els de l'Estat. I una cosa no exclou l'altra. Que Convergència es va poder finançar il·legalment i que va poder usar la Fundació del Palau com a cortina no vol dir que l'interès de l'Estat per demostrar-ho i destruir les cendres de Convergència i els fonaments del Partit Demòcrata no sigui immens. I això, agradi o no als detractors de Convergència i el Partit Demòcrata, que no és només l'Estat, també resulta innegable. En podríem dir “parts contaminades”. No només proves. Després de veure què va fer la fiscalia en el cas Nóos, què ha fet en el cas del 9-N, què ha passat en el cas del president de Múrcia i, sobretot, com ha remogut el ministre de Justícia la fiscalia anticorrupció, el fet que el fiscal intenti pactar ara amb Jordi Montull perquè delati Convergència a canvi d'aconseguir una pena inferior per a la seua filla contamina greument el cas. No hi ha manera de destriar unes coses de les altres. Ses senyories ho contaminen tot.