Apocalipsi zombi, Rajoy?

El senador valencià Carles Mulet (Compromís) està disposat a sacsejar la vida calmosa al Senat. “Quins protocols té adoptats el gobierno davant la possibilitat d'una apocalipsi zombi?”, és la pregunta que aquest senador presenta a la mesa del Senat perquè la qualifiqui i pugui ser formulada en la propera sessió de control al govern de Rajoy. L'historial aforístic del president del govern espanyol és tan extens sobre la realitat local, que a priori “l'apocalipsi zombi” podria semblar que no és ara una prioritat. “València sempre va ser València”, “la ceràmica de Talavera no és cosa menor o, dit d'altra manera, és cosa major” o “Espanya és un gran país i té espanyols” són algunes de les frases de Rajoy que no han merescut cap pregunta parlamentària.

L'interès de Mulet, però, no és saber si el CNI té una claveguera de l'Estat dedicada als zombis, sinó denunciar que el govern de Rajoy menysprea les preguntes de l'oposició. “El govern ens contesta ara una pregunta del 2015 i ens ha contestat 465 preguntes amb un paràgraf on l'únic que deia és que ho busqui jo als pressupostos”, alerta Mulet. En la seva croada per despullar la desídia de Rajoy, però, la pregunta dels zombis amenaça el tradicional palmarès dels parlamentaris catalans a l'hora de refugiar-se en la ironia i en l'absurd. “Inclou l'exèrcit de l'Aire entre els seus objectius el trasllat de civils i militars a casaments, batejos i comunions?”, va preguntar Joan Tardà (ERC) el 2010. “Quin és el motiu pel qual la temperatura a les andanes de Sants no és mínimament confortable?”, va exigir Pere Macias (CiU) el 2015. “El passat 1 de setembre, la germana del cap de l'Estat, Felip VI, la infanta Elena, tenia un accident practicant equitació (...) El cavall del qual va caure la infanta, era de titularitat pública o privada?”, hi va tornar Tardà el 2016. Correspon ara al Senat decidir si la ironia de l'absurd pot ser encara una illa de refugi en un país picaresc que va inventar la dita “¿a dónde vas? ¡Manzanas traigo!”