Aprofitem per netejar

Que Millet era un canalla, en el sentit estricte del terme, era sabut pels que tenen una mica de memòria i sabien de la seva manera d'actuar. Però la seva gestió a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, la seva pertinença a les principals fundacions del país i el fet de tenir ben collats els quatre-cents que remenen les cireres en aquest país, li va permetre no només tenir l'honor de rebre la Creu de Sant Jordi, sinó també fer i desfer sense que ningú li preguntés gaire res. I això que el maig del 1983 va ja tastar durant dues setmanes la presó per unes acusacions d'estafa relacionades amb Renta Catalana. D'aquí la memòria de què parlava abans. Seguiré amb atenció el que pugui sortir del judici a Millet i Montull, tot i que es pot afirmar sense cap dubte que són uns lladres perquè ells mateixos ho han reconegut. El gran interès mediàtic no és veure a quant els condemnen i si realment acaben d'entrar a la presó o, en el cas de Millet, si aquesta salut amb què ha estat jugant li permet fer el puta una vegada més. El gran interès mediàtic és veure quanta merda li cau al damunt a l'antiga CDC o al nou PDeCAT. I veure si li poden demostrar o no judicialment el cobrament de comissions. A pocs dies del judici pel cas Pretòria, queda força clar que en aquest país es van cobrar comissions. La majoria dels que van governar. Caldrà veure com la fiscalia afina el testimoni de Montull i com s'ho fan per salvar la filla, que és per on el tenen enganxat. Un moment per recordar que si algú va cometre actes delictius, que pagui. Però que paguin tots. S'investigarà també la relació de Millet amb José María Aznar i el seu govern? La relació personal hi era. Però el que caldria investigar és el paper de la FAES, la fundació que era del PP i ara és d'Aznar, i la seva relació amb els diners que va rebre el Palau del govern espanyol i el seu destí final, que és tan poc clar com altres partides. Aprofitem per netejar la merda, si es demostra, però tota, no només una part.