Trobada quinquennal

Un petit sopar amb antics companys d'una feina remotíssima en el temps. Hem fet altres trobades com aquesta, des que ens vam dispersar. Asseguts a taula i d'entrada, una pregunta: quant fa de l'última? Algú aventura sis anys i tothom se li tira a sobre. N'ha de fer menys, no pot passar dels dos. Després, un dels reunits ens dirà que té quatre néts, el més gran de quatre anys. No en sabíem res. Han de ser quatre o cinc, els anys que fa que no ens vèiem. Cada dos o tres mesos em trobo, també per sopar, amb companys d'una altra feina no tan remota. Ens posem al dia dels llibres que en aquest petit lapse hem llegit, del teatre i el cine que hem vist i encara fan, dels projectes que tenim per demà... Al començament evocàvem l'activitat laboral que ens havia unit, però ara tenim les anècdotes tan reiterades que ens n'abstenim. De què es pot parlar en les trobades quinquennals dels companys de l'altra feina? Els llibres que hem llegit, les obres de teatre i les pel·lícules que hem vist també acaben sent les últimes. No podem pas bussejar en la biblioteca i la cinemateca. Alguns hem vist La La land. Quan ens vam trobar l'últim cop, La La land no tenia guió escrit ni productor, i els actors eren a classe de ball. Em manifesto entusiasta dels musicals, i la companya amb qui més havia intimat quan treballàvem junts queda parada. Ja no se'n recorda.

Érem professors d'una escola. Un hi segueix treballant. Una altra se n'acaba de jubilar. Els altres ens hem dedicat a altres activitats. M'expliquen com funciona ara una escola i m'adono que no hi podria pas trobar un lloc. Tot està reglamentat, mesurat i és fruit de moltes reunions. El dia que em van prejubilar de periodista, la feina amb què he tancat la vida laboral, vaig estar content perquè no hauria d'assistir mai més a cap reunió i perquè em van mantenir aquesta secció, on puc dir el que em passa pel cap.

Parlem de quan treballàvem junts? Surten noms de professors que llavors eren més grans que nosaltres, i el panorama es fa més aviat depriment quan saps l'actualitat d'alguns que cinc anys enrere es trobaven encara en plena forma vital. Hauríem de fer els sopars més sovintejats, també pensant en nosaltres. Ara semblarà que la reunió va ser trista, però la veritat és que vam estar molt contents de veure'ns i vam riure molt, com sempre fins ara.

Parlem del procés? L'inici se situa precisament a ara fa cinc anys. L'agafem des del principi? Ens situem a l'actualitat? Ens mirem. Quina deu ser la posició i evolució de cadascú? No és que tinguem por de barallar-nos, per posicions contràries o per matisos. És que consultem el rellotge i els que encara tenen obligacions de feina –per poc temps– s'han de llevar d'hora.