La carta de Friedrich Trump

Aquest mes, la revista Har­pers ha publi­cat una carta de l'avi de l'actual pre­si­dent dels Estats Units adreçada al príncep regent de Bavi­era el 1905. En l'escrit, Fri­e­drich Trump res­se­gueix els seus orígens en el si d'una família de Kalls­tadt “honesta, pia­dosa i de tre­ba­lla­dors de la vinya”. La qüestió és que quan tenia només 16 anys, Fri­e­drich va haver d'emi­grar als Estats Units i allà va fer-hi for­tuna; bàsica­ment a par­tir dels res­tau­rants que va obrir a les zones mine­res apro­fi­tant la febre d'or. Alguns anys després, però, va voler tor­nar al seu país natal, en bona part perquè la seva dona no podia tole­rar el clima de Nova York. Però, en aquell moment, el depar­ta­ment d'inte­rior de Bavi­era va obrir-li una inves­ti­gació perquè havia aban­do­nat el país sense fer el ser­vei mili­tar. En la carta, el jove Fri­e­drich es quei­xava amar­ga­ment pel tracte rebut i pre­gun­tava al príncep regent: “Per què hau­ria de ser depor­tat? Això és molt dur per a la meva família. Què pen­sa­ran els nos­tres con­ciu­ta­dans si homes hones­tos són trac­tats així? Jo vull tor­nar a ser un ciu­tadà de Bavi­era.”

La carta ante­rior podria sig­nar-la qual­se­vol dels milers d'immi­grants als quals el net de Fri­e­drich Trump intenta vetar l'entrada als Estats Units. I de fet, també podria fer-ho qual­se­vol dels ciu­ta­dans que, com l'avi Fri­e­drich, van arri­bar-hi a par­tir de dife­rents ona­des migratòries. El pro­blema de tot ple­gat és que el govern de Donald Trump només es dis­tin­geix d'alguns altres per la seva incon­tinència ver­bal. No cal anar massa lluny. Europa ha bas­tit el seu propi mur d'into­lerància, cons­truït a base d'ego­isme i des­memòria. De fet, els governs viuen ins­tal·lats en la ficció d'igno­rar allò que es van veure obli­gats a fer els nos­tres avant­pas­sats (emi­grar a la recerca de la pau i el benes­tar) i que avui recla­men els ciu­ta­dans de Síria o de qual­se­vol racó del món. Men­tres­tant, a aquests només els res­tarà fer arri­bar una carta a Donald Trump com la que va escriure el seu avi fa més de cent anys.