EL PSC i Companys

El president Companys va ser detingut per policies nazis al seu exili de la Baule, a la Bretanya, el 13 d'agost del 1940. Després d'uns dies tancat a la presó parisenca de La Santé, va ser conduït fins a la frontera d'Irun, on va quedar en mans de les autoritats espanyoles. Reclòs en una cel·la de la Direcció General de Seguretat, a Madrid, va ser torturat i humiliat repetidament pels jerarques franquistes. El 3 d'octubre va ser traslladat al castell de Montjuïc de Barcelona, on va ser jutjat de manera sumària i sense cap mena de garanties. Lluís Companys va ser afusellat la matinada del 15 d'octubre del 1940. Es va convertir així en l'únic president escollit democràticament assassinat pel feixisme.

Recordo aquest episodi de la nostra història per si puc fer servei a Miquel Iceta o a algun dels diputats que el seu partit té a Madrid. I per què? Doncs perquè aquesta mateixa setmana, a la comissió constitucional del Congrés, el PSC va votar al costat de PSOE, PP i C's contra una proposició no de llei presentada pel diputat republicà Joan Tardà per al “reconeixement i la justa reparació” de la figura del president català i la resta de víctimes de la dictadura.

No sé què deu pensar Iceta, que el passat 15 d'octubre va acudir al fossar de la Pedrera per fer una ofrena floral a la tomba del president Companys. No sé, tampoc, què deu opinar el conjunt de la (cada cop més migrada) militància socialista a Catalunya, que en el passat va fer cartells amb la figura del president màrtir amb el puny enlaire. No sé quina opinió tenen tots plegats de la seva col·laboració en el fet que Companys, Peiró o Carrasco i Formiguera (per parlar només de 3 entre els milers de represaliats pel franquisme) continuïn sent uns delinqüents per a la justícia espanyola.

Falten dos mesos perquè el Parlament prengui la iniciativa i aprovi la llei que anul·larà totes les sentències dels consells de guerra franquistes fets a Catalunya. Només és un gest, és cert. Però és un gest ple de coherència i de dignitat democràtica, i una resposta imprescindible contra la hipocresia i la manca de decència mostrada la setmana passada al Congrés espanyol.