Vergonya franquista

En aquest país nostre i en el veí passen algunes coses respecte a la memòria històrica que, més de 40 anys després de la mort del dictador, fan feredat, si no és que sovint voregen el ridícul total.

El cas de Lleida i les plaques franquistes. Abans de res, com és possible que tant temps després encara hi hagi comunitats de veïns i particulars que no hagin tret el yugo y les flechas de la façana de les seves cases? I aquí no val l'argumentació que era un habitatge protegit i que fer-ho podria posar en perill no sé quines ajudes. Dit això, de l'alcalde Àngel Ros a hores d'ara ja n'esperem qualsevol cosa. Després del seu viratge cap a l'espanyolisme més ranci arran del pacte amb Ciutadans, només calia veure ara com menystenia una iniciativa de dignitat històrica que tampoc demanava un gran pressupost. Sorprenentment, ahir va canviar de parer. Val més tard que mai. El ridícul fet, però, ha estat històric.

El cas d'Alacant i la jutgessa que ha fet recol·locar les plaques dels carrers amb noms franquistes que havia fet treure l'Ajuntament. Vergonya! Vergonya de jutgessa, vergonya dels populars locals que ho van dur al jutjat i vergonya de l'equip de govern d'haver obeït una ordre judicial injusta! I la pregunta clau, què hi fan encara noms franquistes batejant carrers a Alacant o a qualsevol lloc d'Espanya? Una anomalia que només s'entén pel substrat franquista que encara hi ha en la societat espanyola fruit de la inanició dels seus dos grans partits polítics, el PP, sobretot, però també el PSOE. Què dir de Ciutadans? En moltes coses, més franquistes que els populars.

Finalment, el cas del vot del PSC (i del PSOE, i del PP i de C's!) en contra de la demanda de reparació del president afusellat Lluís Companys. Misèria i vergonya d'un PSC que fa temps que ha perdut el nord, subjugat ja definitivament al PSOE. I, sobretot, no hi val cap excusa, i encara menys la d'haver fet prevaldre l'estratègia. Per cert, amb quina cara aniran l'Iceta i companyia a fer l'ofrena floral a Companys el 15 d'octubre vinent? Vergonya!