Mirall cubà

Cuba ha estat present durant anys en l'imaginari d'alguns catalans. Els negocis i les inversions en aquella illa, tan de moda entre la burgesia pretensiosa de finals del segle XIX, expliquen la dita que definia una persona entonada: “aquell té molta terra a l'Havana”. El separatisme migrat i activament idealista d'abans del 1939 recolzava en nuclis catalans establerts en aquella república americana. L'estel dins d'un triangle de l'ensenya independentista és un manlleu de la bandera cubana. Més enllà d'aquests exemples esparsos, la Catalunya emmirallada en Cuba abraça realitats menys anecdòtiques, i reflecteix, sens dubte, estímuls històrics que el professor Lluís Costa, de la Universitat de Girona, investiga des de fa uns vint anys. D'ençà del 1999 ha publicat set llibres sobre els vells lligams entre Cuba i Catalunya. El més novell es titula Les construccions nacionals: entre l'imaginari i la realitat. Hi analitza la formació de la consciència nacional cubana després del 1898. La seva lectura, ben recomanable, convida a veure l'actualitat catalana des d'una altra banda, la del mirall cubà. L'emancipació de Cuba és el resultat d'un llarg procés de transaccions socials i ideològiques, i de concessions identitàries i culturals. És un possibilisme que explica que el nacionalista Fidel Castro abracés la causa comunista. És el possibilisme que explica que el conseller Santi Vila, en la presentació del llibre, fa vint dies, es declarés a favor d'un “independentisme instrumental”.