L'home amb “«lechuguilla»”

La lechuguilla és aquell coll refistolat (també dit gorgera) que hem vist en molts dels personatges que van pintar artistes del Siglo de Oro espanyol com ara Juan Pantoja de la Cruz, Francisco Pacheco o el magnífic, El Greco. Amb el seu inseparable bigoti al centre de la seva efígie allargada i arrodonida al mateix temps, Vicente del Bosque sempre m'ha evocat els retrats d'aquells hidalgos amb lechuguilla d'aquells quadres dels segles XVI i XVII. Penges una foto de Vicente del Bosque amb lechuguilla en una de les parets del Museo del Prado i és un més entre els personatges d'aquella època.

No ho dic amb la més mínima intenció de menyspreu. Ans al contrari. Qui va menysprear Vicente del Bosque per la seva imatge antiquada va ser Florentino Pérez quan, sent president del Real Madrid, el va fer fora com a entrenador tot i acabar de guanyar la Champions, i va posar en el seu lloc un entrenador portuguès que duia les corbates a la moda i que parlava anglès. No, no era Mourinho. Era Carlos Queiroz i, amb la seva imatge al gust de Florentino Pérez, va fracassar al Madrid i la seva carrera d'entrenador ha estat lamentable. Del Bosque, en canvi, ha dut la selecció espanyola als seus èxits més grans.

Del Bosque pot tenir tota la imatge d'hidalgo que li veig jo o d'entrenador antiquat que li veu el senyor Pérez, però té un cervell ple d'experiència del segle XX i de projecció de futur del segle XXI. És un home del seu temps i, sobretot, dotat d'una gran capacitat per tenir un pensament propi. I no només això. També té el valor d'expressar-lo en veu alta, tot i sabent que el context no ho afavoreix, sobretot quan es tracta de dir coses que van en contra de la doctrina oficial. Del Bosque va dir que qualsevol poble ha de tenir el seu dret a decidir el seu futur. També Catalunya. I ho va dir quan era el seleccionador espanyol i en plena època de xoc de trens. I va saber fer conviure a la selecció (i amb ells va aconseguir els èxits més grans) jugadors que també van viure l'enfrontament entre Espanya i Catalunya traslladat al terreny dels seus clubs, com quan el Madrid de Florentino i Mourinho jugava brut contra el millor Barça de la història.

Per totes aquestes raons ha valgut la pena que el govern de la Generalitat hagi recuperat el premi Blanquerna i l'hagi atorgat a Vicente del Bosque que, amb la seva llibertat de pensament, ha demostrat que són altres els espanyols que encara estan ancorats al Siglo de Oro. En l'acte que es va fer a Madrid, el president Puigdemont va dir: “Necessitem més Del Bosques.” Permeti'm una petita correcció, president. Els necessita Espanya. Per poder ser alguna cosa de profit, amb Catalunya o sense. Sobretot, sense.