El virus incurable

Afirmava José Manuel García-Margallo a El Cascabel, de 13TV, que “la unitat d'Espanya o es manté als cors, cordialment o amb afectes, o això anirà malament”. Més seducció i menys mà de ferro per als catalans, sembla dir sense acabar-ho de concretar. L'exministre que ha declarat haver fet l'impossible en l'escena internacional, amb favors inconfessables “a una gran quantitat de gent”, a més de viatges reiterats al Vaticà, els països bàltics o el Canadà, és una de les poques veus del PP que s'han manifestat a favor de fer concessions a Catalunya per aturar el procés o, si més no, llançar una àncora ferma als partidaris de mantenir-se a l'Estat espanyol amb una reforma de la Constitució. Però al seu partit ningú li ha fet cas. Fins ara. Haurem de veure si dimarts Mariano Rajoy fa realment a Barcelona l'anunci d'una gran inversió, tenint en compte que el vent que bufa a Madrid no s'endú només les paraules, sinó fins i tot compromisos pressupostaris que acaben sense executar-se. Però Margallo, més enllà d'anuncis oportunistes, apunta al cor. Amor i seducció als catalans: un gir copernicà que tindria una credibilitat limitada. I malgrat tot, l'exministre té tota la raó. L'independentisme també se sustenta per un fort component emocional. Més enllà de les raons i els arguments, la voluntat d'emancipació és un virus que forada l'aorta i que Margallo, preocupat, sap incurable.