Montilla

Carles Puigdemont vol comparèixer al Senat. El darrer president de la Generalitat a fer-ho va ser José Montilla. Montilla no és precisament un líder independentista català. Però les seves paraules a la cambra alta espanyola, llegides avui, generen una mena de calfred. Era el 24 de maig del 2010. Al cap de poques setmanes, el 28 de juny, un Tribunal Constitucional potinejat pel PP i el PSOE fins a límits insospitats, retallaria l'Estatut.

Què va dir Montilla? Doncs literalment, això: “Està en risc el sentit i l'abast del propi pacte constitucional. Ho està si en nom de la Constitució es pretén subvertir el seu esperit. Si el que va semblar possible el 1978, avui ja no és admès. Si el pacte renovat amb l'Estatut de l'any 2006 per encaixar l'autogovern de Catalunya a Espanya queda invalidat. Si, a més, una decisió d'aquesta importància és adoptada per un òrgan jurisdiccional deslegitimat moralment, no legalment, i profundament dividit. I si això passa, el que està en joc –aleshores– és que la desafecció, com ja he advertit amb anterioritat, esdevingui frustració profunda, i pugui donar arguments a aquells que volen la ruptura o el desinterès mutu. Així de simple i així de greu.”

O sigui, un president de la Generalitat del PSC –que vol dir del PSOE, com ha admès Balmón– admetia que una eventual retallada de l'Estatut votat pels catalans –sí, l'autogovern votat pels catalans en referèndum, quines coses– justificaria el moviment independentista. Doncs bé, la retallada va arribar. I ha passat el que va preveure Montilla. Ara, el PSOE que va ser incapaç d'evitar aquella situació, vol corregir l'error tornant onze anys enrere. És coherent amb el que deia Montilla. El problema és que ha passat una dècada i que les coordenades són ara unes altres. I només seria acceptable si se sotmetés a votació en el mateix referèndum on es pugui votar per la independència. Sí, no o Estatut sencer. I, en coherència amb una majoria sobiranista, seria millor que la tercera via sotmesa a votació fos l'Estatut pactat al Parlament el 2005.