La follia de la propietat

Josep Gudiol no només va rescatar, jugant-s'hi la vida, els frescos del monestir de Sixena, incendiat el 1936 (va poder salvar el 50% de l'obra). També els va restaurar. Va ser una operació complexa durant la qual va haver de prendre moltes decisions. Per exemple, va optar per reconstruir fragments perduts per facilitar la lectura del conjunt. No es va pas inventar res, sinó que va recórrer a les fotografies que ell mateix havia fet a Sixena abans de la guerra. Què vol dir això? Doncs que el que exposa el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) no és un mural íntegrament procedent del cenobi. De fet, de pintura autèntica n'hi ha ben poca. S'hi va referir dilluns la cap del servei de conservació i restauració preventiva del museu, Mireia Mestre, en una lúcida taula rodona que van organitzar els Amics de l'Art Romànic a l'Institut d'Estudis Catalans. En les zones planes dels arcs, un 40% és una recreació, i en els intradosos, un 25%. La realitat fa encara més ridícula la follia d'Aragó per reclamar la propietat d'una obra que en gran part no és l'original. Però això no és el pitjor. Ho és que si es trasllada al desmanegat monestir, aquesta minúscula part conservada –fragilíssima perquè les flames la van massacrar, però estable perquè està sota un control estricte al MNAC– corre el risc de desaparèixer. Al final només es quedaran amb les heroiques imitacions que va fer Gudiol. Les que justament no són ni seves.