Futbol 1 - art 0

No sé què és el pitjor de tota aquesta broma de mal gust de voler substituir Arístides Maillol per Johan Cruyff en el nomenclàtor de Barcelona. Que es vegi com un francès un català de Banyuls de la Marenda. Que una vegada més l'esport passi la mà per la cara a la cultura. O, i aquí la broma ja es fa pesada, que la nostra societat tingui els artistes en tan baixa consideració. Que el totpoderós FC Barcelona demani amb tota la tranquil·litat del món a l'Ajuntament que esborri el nom de Maillol, un dels escultors més importants de tots els temps, no és l'únic signe d'aquest menyspreu. El mestre Francesc Fontbona m'adverteix d'algunes absències notables en el mapa de carrers de la capital del país. Artistes de rang universal com Dalí, Anglada-Camarasa, Torres-Garcia i Manolo Hugué no tenen cap espai públic que els recordi. N'hi ha que sí que el tenen però, amb poques excepcions (Picasso, Gaudí, Miró, Viladomat...), la dimensió o la ubicació de la via que els han adjudicat és tan discreta i secundària que no els fa justícia. Fontbona posa els casos de tot un Casas, un Rusiñol, un Martí Alsina, un Mir, un Josep Llimona o un Ricard Canals amb carrerets al Turó de la Peira. Sense oblidar l'immens Nonell, que s'ha hagut de conformar amb una minúscula placeta prop de l'avinguda de la Catedral. O les primeres espases del nostre gòtic, que pul·lulen prop de la Rambla Prim. Però, això sí, a Cruyff li correspon un lloc ben privilegiat.