El veritable perill xinès

Aquesta setmana s'han trobat per primera vegada, personalment, el president Trump i el president xinès Xi Jinping. En la reunió, que ha tingut lloc a Florida, Trump deu haver exposat la seva preocupació per les relacions comercials entre la Xina i els Estats Units. Les vendes de productes xinesos als EUA supera en molt les de productes nord-americans a la Xina, un dèficit de la balança per compte corrent americana. És una tendència que s'ha consolidat en les darreres dues dècades i que és conseqüència de la relocalització de l'activitat industrial des de les economies desenvolupades cap a les economies emergents. Afecta el volum de llocs de treball als EUA i la solidesa de la base industrial del país. És una de les preocupacions centrals de Trump i, per descomptat, dels seus votants. Però possiblement no és el problema més urgent a tractar en la reunió.

El problema més important per a l'economia global es troba a l'altra banda de la balança de pagaments de la Xina: a la balança de capital. L'economia xinesa utilitza en inversió, la compra de béns d'equip i tecnologia per part de les empreses, el 43% del seu PIB. Aquest volum d'inversió es considerava ja massa alt el 2007 quan l'economia creixia a l'11% anual. Ara que creix només al 6% ho és encara més. No és rendible des del punt de vista econòmic: caldria augmentar el consum i la despesa pública en una millor provisió de serveis públics.

A més, per sostenir aquesta inversió tan elevada, el volum de crèdit concedit pel sector financer xinès ha d'anar augmentant. Aquest suposava el 140% del PIB l'any 2008 i ha augmentat ara fins al 260%. En aquests moment, el sistema bancari xinès és ja el més gran del món. Però és també molt fràgil, precisament pel risc que hi introdueix aquest elevat volum de crèdit. Recordem que la gran recessió iniciada el 2008 es va originar per una crisi al sector financer (el nord-americà en aquest cas) i es va traslladar després a l'economia real de tot el planeta. La fragilitat del sistema bancari i financer xinès és un perill latent per a tota l'economia mundial. Si pateix una crisi, originaria una altra onada de recessió global.

La solució al problema no és fàcil. Si el govern xinès decideix posar fre a l'expansió del crèdit provocarà una recessió de la seva economia. Els diners que ara es fan servir per donar crèdit anirien a comprar actius a l'estranger. Aquesta sortida de capitals faria perdre valor a la moneda xinesa i suposaria un augment de les exportacions (per a disgust de les economies desenvolupades) que molt probablement no compensaria la caiguda de la inversió que es finança amb el crèdit. I una recessió faria augmentar la taxa d'impagament dels crèdits i posaria en perill la salut de tot el sistema bancari xinès.

L'alternativa seria mantenir el ritme de crèdit. Però en aquest cas seria imprescindible reforçar els controls a la sortida de capitals. L'augment del crèdit seguiria debilitant el sistema financer xinès. Amb la disponibilitat de crèdit creixent, l'alt volum d'estalvi i la solidesa minvant del sistema financer xinès, molts inversors d'aquest país estan desitjant portar els seus capitals cap a altres zones del planeta. Si això s'esdevé, provocaria també una recessió per la caiguda sobtada de la inversió.

La salut del sistema financer xinès i la necessitat de coordinar els moviments de capital i el control del flux de crèdit bancari són temes crucials que s'haurien de tractar en la trobada entre els presidents Trump i Xi Jinping. I no limitar-se a parlar exclusivament d'aranzels i tipus de canvi, l'obsessió de Trump en la seva campanya. Ens hi juguem la salut de l'economia global.