El procés espanta

El procés català espanta... l'audiència. És sentir les paraules “Catalunya” i “independència” i l'espectador agafa el comandament per fugir d'una tertúlia o d'una notícia de l'informatiu que s'allargui més d'un minut. Tampoc l'oient de ràdio es mostra més comprensiu amb els debats sobre el sobiranisme. Tant és així que en més d'un mitjà estatal posen el tema sobre la taula i procuren enllestir-lo com és aviat millor, no fos cas que es quedessin parlant sols. Des que el procés s'ha instal·lat com una peça fixa i inamovible en el panorama polític espanyol –encara que només sigui per desqualificar-lo amb duresa–, els mitjans audiovisuals se n'han anat fent ressò, fins que han vist que augmentava la sensació d'esgotament sobre la qüestió. Detecten que avorreix. Però no només Catalunya fa caure l'audiència. Un altre tema que genera grans badalls és la crisi interna del PSOE. Fa tant temps que s'arrossega, que l'espectador ha perdut el fil de les picabaralles i ha deixat palès que no té la intenció de recuperar-lo. Dies enrere, Telecinco es fregava les mans perquè tenia la primera entrevista a Susana Díaz com a candidata i es va trobar amb la pitjor xifra d'audiència dels darrers mesos. La política, en general, ha perdut interès. I de fet cada vegada més el consum s'ha traslladat a les cadenes secundàries, i a programes molt concrets, on sovint es magnifica l'anècdota més cridanera per no haver d'entrar al fons de l'assumpte.