És increïble

Una de les primeres campanyes publicitàries de la Generalitat, en els primers temps del president Pujol, deia: “El comerç dona vida a la ciutat.” Tot seguit van venir les potents cadenes de supermercats, les grans superfícies emplaçades als afores de la població, l'especialització per sectors d'alguns carrers, les franquícies que obren locals d'un sol ús, l'asfíxia econòmica dels petits comerciants i l'impost de successions per dissuadir l'hereu de gosar continuar el negoci; en definitiva, la destrucció del comerç tal com l'havíem conegut: amb establiments de tota mena escampats arreu de la ciutat i que, certament, donaven vida, en tots els sentits de l'expressió. Compte, doncs, amb les campanyes, que porten mala sort, per no dir mala intenció. Enguany una altra campanya ens demana que sortim al carrer i que vivim el comerç. Aparentment és per dissuadir-nos de comprar per internet –ara que Amazon està obrint centres logístics a Catalunya, ves per on–, ja que on hi ha gent, diuen, “passen coses increïbles”, però les coses que passen són terrorífiques: en una botiga de roba, entren 82 persones en un emprovador –ni a Harrod's–; en una de fruita, la venedora es posa a fer jocs malabars amb pomes –per deixar-les ben macades?–, i en una llibreria els clients reciten, com endimoniats, La vaca cega a ritme, és un dir, de rap. Si la intenció oculta és infondre'ns por i la idea que val més que no sortim de casa perquè el món és ple de pertorbats, i per tant induir-nos indirectament a comprar per internet, ho estan aconseguint.