L'amabilitat

Em va passar fa uns dies i continua alegrant-me: vaig disfrutar de l'amabilitat i fins de la generositat humanes; no una vegada, sinó tres vegades seguides, i va ser extraordinari. De bon matí, vaig anar a una oficina de l'Ajuntament per sol·licitar un certificat i em va atendre una dona que, davant uns dubtes meus, va ajudar-me. Anant cap a l'oficina havia deixat un pernil consumit a la parada del mercat on l'havia comprat i, en tornar-hi, el carnisser em va dir que no havia tingut temps de tallar-lo, però que ho faria immediatament i em va preguntar si volia el tros de carn que hi restava; no només va tallar l'os, sinó que va envasar-ne les parts al buit, i va fer trossets del pernil restant. Després vaig anar a una tintoreria per recollir uns pantalons tacats de bolígraf, però la taca no havia desaparegut amb diversos rentats en sec; aleshores la mestressa em va dir que ho tornaria a provar amb un altre producte i hi va afegir que no em cobraria res més en tots els intents que fes per treure la taca.

Potser pensaran que el seu comportament és el que ha de ser o fins i tot que, en el cas dels comerciants, hi pot haver un interès clientelar. Tanmateix, em podia haver trobat una funcionària que no m'ajudés; un carnisser que, un cop feta la venda del pernil, només em tallés l'os de mala gana; una dona a la tintoreria que em cobrés el servei tornant-me els pantalons amb la taca. Sense donar res per suposat, tampoc tinc clar que els pogués exigir res més. Però, a més, ho van fer o ho van dir sense esforçar-se, sense impostar-se, amb una amabilitat franca. Resulta, doncs, que en el tràmit d'unes relacions burocràtiques i comercials va manifestar-se una espurna viva d'humanitat. I vaig pensant que en l'amabilitat s'hi expressa una forma de resistència a un sistema que ens destina a usar-nos, a la relació interessada, a treure'ns profit, a cosificar-nos i convertir-nos en mercaderia.