La megavariant de la Bisbal

El PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) de la Bisbal d'Empordà aprovat el 21 de juliol de 1982 preveia una carretera convencional de circulació de vehicles que voregés la Bisbal pel sud i formés part de la xarxa bàsica urbana, a peu pla i amb un sol carril per sentit. Aquesta via estava pensada per treure trànsit del centre de la vila i millorar la connectivitat de la Bisbal amb Calonge i Cassà de la Selva.

Transcorreguts 27 anys, aquest projecte s'ha convertit en una autovia de quatre carrils i 40-50 metres d'amplada, amb encreuaments i talussos de fins a 12 metres d'alçada amb un efecte barrera que trencarà la relació amb el territori de què fins ara hem gaudit.

Hem passat d'una carretera de la xarxa local a un tram de l'anella de les Gavarres, que és una infraestructura faraònica de la xarxa bàsica catalana que pretén envoltar el massís de les Gavarres i que ha estat trossejada en diferents trams (Palamós-Plafrugell, Llagostera-Santa Cristina d'Aro, Sant Climent-la Bisbal-la Pera). Aquests trams han estat presentats com a millores de la xarxa local per eludir no només els estudis d'impacte ambiental previs a l'elaboració del projecte, sinó també la valoració d'alternatives sostenibles i les anàlisis financeres i de cost-benefici que exigeixen les lleis catalanes per a una obra d'aquestes característiques.

Si s'analitzessin globalment els impactes socioambientals i els costos econòmics de l'anella de les Gavarres, aquesta megainfraestructura no superaria els tràmits establerts per la llei i difícilment obtindria el suport de la societat civil. Aquest projecte de desdoblament de la C-66, per tant, entra en la categoria del que s'anomena megaprojecte.

– Es tracta de projectes sobredimensionats en relació al territori on es vol fer-los. No responen a les vertaderes necessitats del territori i dels seus habitants.

– La solució és anterior a la definició pública del problema; és a dir, es proposa una única solució, decidida prèviament i justificada a posteriori.

– Les anàlisis financeres, les avaluacions d'impactes socioambientals i els estudis de cost-benefici s'elaboren de forma rutinària com a part de la documentació exigida per la llei; però els resultats són increïblement pobres en termes econòmics, socials i ambientals.

– Els promotors d'aquests megaprojectes eviten i violen les pràctiques establertes de bon govern, transparència i participació en la presa de decisions i s'obliden de proporcionar els mitjans mínims d'informació i de debat, marginant els ciutadans i les ciutadanes de les decisions. Amb el pretext que són molt complicades, han de ser els experts qui les prenguin. Per contra, els professionals i tècnics independents qualifiquen aquests estudis com a «informes a la carta» i «vergonya» per a la professió. Però quan els informes tècnics no són favorables al projecte, es passa per sobre seu al·legant «imperioses raons d'interès públic» i el projecte es converteix en una decisió política.

– En el desenvolupament dels megaprojectes amb prou feines hi ha càlculs fiables: en el 90% dels projectes d'infraestructures de transport hi ha subestimació de costos. En carreteres, els costos són un 20% més elevats que els estimats i, en ponts i túnels, un 34%. Aquesta subestimació no es pot explicar per l'error, sinó per una voluntat politicoempresarial de tirar endavant, sigui com sigui, aquests negocis, encara que això comporti mentir en els pressupostos i enganyar els contribuents.

– Qui pressiona els governs perquè el projecte es dugui a terme no és la societat civil, sinó les empreses adjudicatàries i els empresaris que, amb informació privilegiada, han fet moviments de compravenda de terrenys a la vora d'aquestes infraestructures. Aquestes operacions estan pensades, especialment, per establir polígons industrials i equipaments i, per tant, es fa servir la política per fer negocis milionaris apropiant-se d'uns diners públics que no revertiran en benefici de la societat present ni futura.

Aquesta forma de fer negocis és un fenomen globalitzat i passa arreu dels cinc continents.

Per últim, resulta molt interessant reflexionar sobre el que s'ha anomenat «l'equació dels megaprojectes»:

Subestimació de costos i impactes + sobreestimació dels beneficis = imposició del projecte.

Sembla que amb la megavariant la globalització i la ignorància han arribat a la Bisbal i, amb elles, la pèrdua de la dignitat i la identitat que aquest territori ha mantingut al llarg de la seva història.