De reüll
Fira d'art, sí o no?
Barcelona fa dècades que intenta decidir si vol una fira d'art després del desengany que va suposar que aquí se celebrés la primera edició d'Arco i que per culpa de la falta d'entusiasme i del mal fer es traslladés a Madrid (on va triomfar gràcies a una operació d'Estat). El sector està dividit i fins i tot enfrontat. En part és comprensible: els múltiples projectes fallits (quants són, ja: una desena?) han generat moltes desil·lusions perquè, no ens enganyem, hi ha gent que ha anat amb bona fe i d'altra, just al contrari, sempre treballant a l'ombra per torpedinar les coses. I, com si no haguéssim après la lliçó, ara en torna a circular un altre, de projecte de fira, que sembla tenir tots els números per acabar en fracàs. La pregunta que s'ha de fer la ciutat és si està preparada per fer una bona fira d'art que incentivi i ampliï el col·leccionisme local. És a dir, si pagaria la pena fer un esforç tan gran o si valdria més redirigir la inversió humana, econòmica i, com diem, d'il·lusions, en un altre esdeveniment més imaginatiu que un mercat. El que no pot ser és que tot segueixi com fins ara. Fora bo fer un replantejament general de la situació, inclús valorar les petites fires que se celebren des de fa anys gràcies a un bon finançament públic: Loop, una proposta que en els seus orígens va ser molt original per la seva especialització, el videoart, i Swab, que les últimes edicions tampoc han sigut per llançar coets.