Bressols

Quan vaig ser per primera vegada al complex monàstic de San Millán de la Cogolla, a La Rioja, l'eslògan era indubtable: “Cuna del castellano.” Aquí es van descobrir les Glosas Emilianenses, uns comentaris que un monjo del segle X o de l'XI va anotar als marges d'un text llatí i que resulten ser els primers vagits escrits de la llengua castellana, i també la basca. Per entendre les relacions sempre fraternals entre Castella i el País Basc s'ha de venir a San Millán de la Cogolla. Si el tronc cultural no és comú, el contacte és íntim i la labor reconquistadora, en comandita.

Són dos monestirs. El més antic i literalment cavernícola és el de Suso. El més modern, de confecció semblant a El Escorial, és el de Yuso. “Suso” vol dir “de dalt”, perquè es troba en una elevació. “Yuso”, “de baix”. Dues paraules arcaiques que evoquen el “su” i el “giù” italians, de mateix significat, i, per no anar tan lluny, el “sobirà” i el “jussà”, els qualificatius dels nostres dos Pallars, també pirinencs i un sota l'altre.

Ara que he tornat a San Millán m'informen de nous descobriments: el text castellà podria ser també navarrès i aragonès, o tot a la plegada. Potser quan vaig venir per primer cop això ja se sabia, però no ho deien: “Cuna del castellano” i prou. Ni una referència publicitària tampoc al “vascuence”. L'Espanya de les autonomies ha afavorit certes concessions i mànigues amples. Si els textos de les Glosas no fossin estrictament castellans tampoc no passaria res ni es veuria discutida la “cuna”. A un quilòmetre escàs hi ha Berceo, el poble on va néixer Gonzalo de Berceo, que va ser monjo de San Millán i és l'autor de Milagros de Nuestra Señora, composició del mester de clerecía, escrita i signada en castellà, al XIII. Un bronze a l'entrada de Yuso diu: “Gonçalvo de Verceo es por nombre clamado, / natural de Verceo, en San Millán criado.” El text original, escrit en tercera persona pel mateix Gonzalo de Berceo, diu “natural de Madrid” en comptes “de Verceo”. No s'espantin: “Madrid” és, o era, el nom d'un llogarret prop del mateix Berceo. Els autors del bronze han alterat el producte segurament per evitar confusions i no marejar els visitants.

Arribats a aquest punt vostès es pensaran que m'he documentat, abans o després de la meva recent visita a San Millán de la Cogolla. Tret de les últimes novetats, m'ho sé tot de memòria perquè de memòria ho vaig aprendre a col·legi. No em sap greu, sinó que ja em va bé, només que de les Homilies d'Organyà, bressol propi on es produeix el mateix fenomen que a les Glosas Emilianenses, no ens en van dir ni mitja paraula. Sobre Suso, Yuso i Gonzalo de Berceo, preguntin-me'n el que vulguin, però de “yuso” a “jussà” hi he passat per intuïció. Érem carolingis i ens volien fer visigots.