Indústria auxiliar i crisi

A la ciutat de Girona s'hi celebren cada any dos esdeveniments multitudinaris. Temporada Alta té molt prestigi i ressò internacional. Temps de Flors és molt popular a nivell nacional i estatal.

Més enllà dels dies programats, la intensitat teatral decau i l'interès per l'art floral, desapareix. Més enllà del mes de maig, la ciutat hauria de tenir l'ambició i posar les condicions per aconseguir que Girona sigui un referent floral tot l'any. He pensat sempre que s'hauria de crear una escola d'art floral, potenciar la jardineria com a matèria de formació professional i d'enginyeria, engegar la recerca i estudis universitaris sobre noves espècies botàniques, sobre xeròfits, rocalles i sistemes de reg. Fer fires, noves fires. Crear una mena d'indústria auxiliar per justificar, com una necessitat estructural, l'Exposició de Flors.

Fixeu-vos, al ram de la gastronomia i l'alimentació, si se'n fan de firetes, fires, workshops i trobades professionals: Fòrum, Firatast, Tecnotast, llotges de xarcuteria... Hi ha una indústria potent; de fet, ja hi era.

Més enllà del mes de desembre, la ciutat hauria de tenir l'ambició i posar les condicions per aconseguir que Girona sigui un referent escènic tot l'any. Al marge de les polítiques per potenciar les escoles de teatre, per programar les produccions teatrals d'aficionats, de crear pedrera, potser s'hauria de pensar en l'ensenyament reglat de les arts escèniques: actors, tramoistes, il·luminadors, tècnics de so... Crear una mena d'indústria auxiliar per convertir també Temporada Alta en una necessitat estructural a tots els efectes.

Aquesta crisi econòmica hauria de fer veure a les institucions –que tan s'omplen la boca de reactivar l'economia i la indústria– la necessitat d'explorar i captar inversors per a nous sectors de negoci.