El monument favorit

La revista Descobrir Catalunya ha organitzat un concurs perquè sigui decidit quin és el “monument favorit dels catalans”. La basílica de Santa Maria de Mataró ha quedat entre les finalistes, i l'altre dia em vaig veure en el compromís d'haver-li de defensar els mèrits en el programa de tarda de Catalunya Ràdio. Jo mateix no estic segur que l'església del meu poble es pugui situar al davant d'altres monuments de més prestància i prestigi. En el mateix programa, un jove defensava el monestir de Ripoll. A mi el monestir de Ripoll, tan reformat per Elies Rogent, em diu poca cosa, però entenc que per la portalada que presenta i la història que acumula passi al davant d'altres construccions, com també entenc que ell mateix sigui superat pel conjunt de la Vall de Boí, que sembla que finalment s'endurà el trofeu. Consultant les classificacions observo que els votants no es mouen de les antiguitats: el romànic o el gòtic tenen molt prestigi. Ningú no pensa en la Fundació Miró, de Sert, o en el pavelló de Mies van der Rohe o en una cosa de Coderch. Alguns han votat el celler de Gandesa, de Cèsar Martinell. En el meu viatge recent a La Rioja he vist que molts cellers han confiat les construccions a arquitectes contemporanis i audaços. Frank Gehry ha aplicat un petit Guggenheim a un celler que no diré perquè em van fer pagar dotze euros només per acostar-m'hi. Els cellers catalans ja s'havien avançat a la idea, fa cent anys: Gandesa, Pinell de Brai, les caves Codorniu obra de Puig i Cadafalch... És ara que s'han tornat constructivament conservadors i que La Rioja els passa la mà per la cara.

Però érem a Santa Maria de Mataró, que si ha escalat posicions és perquè els meus conciutadans han estat votants actius. Vaig ponderar la capella dels Dolors que hi ha dins de l'església, obra mestra d'Antoni Viladomat i del barroc català, i a l'hora de referir-me a l'edifici en el seu conjunt vaig explicar que és un temple entre barroc i neoclàssic que en va substituir un de gòtic el qual n'havia substituït un de romànic, el qual n'havia substituït un de preromànic que s'havia aixecat sobre un de romà. Del romà i del romànic no en queda res, i del gòtic, gairebé. Els nostres avantpassats eren expeditius. Per adaptar-se a les successives modes arquitectòniques tiraven pel dret i buidaven els armaris de pedres antigues. Santa Maria està en procés perpetu de conservació. La capella dels Dolors ha estat sotmesa a una minuciosa restauració... Pensem-hi: si el romanticisme no ens hagués fet conservacionistes ho tiraríem tot a terra i avui Santa Maria, a risc de no ser considerat monument favorit dels catalans ni aproximar-s'hi, seria obra de Sert o de Mies. O de Jordi Capell, Agàpit Borràs o Manuel Brullet, per dir uns bons arquitectes mataronins.