Tribuna
Qui va destrossar què?
En Daniel de Alfonso i en Fernández Díaz van destruir la sanitat catalana. Vam sentir com ho afirmaven en aquell diàleg de novel·la negra matussera, de sèrie situada entre Los Soprano i Los Hombres de Paco i, encara que ja tinguem l'estómac fet a porqueries de tota mena, no va ser fàcil contenir les arcades. Aleshores, vam parlar de guerra bruta i per uns dies, només per uns dies, també ens vam preguntar qui i per quina raó havia situat un ocellot d'aquest plomatge com a cap de l'Oficina Antifrau. Però l'actualitat política és espuma i l'espuma del dies es desfà infatigablement a les nostres mans. Ara ja no hi pensem, en aquest aspecte, i sempre que podem en fem el retret: ens vas destrossar la sanitat catalana, no et fa vergonya? Vols que parlem dels morts a urgències? Dels que han traspassat fent cua a les llistes d'espera? Tu, Fernández, i en De Alfonso, tots ho vam sentir. I és veritat, tots ho vam sentir, però, com ho van fer? Sempre m'ho pregunto. I sempre em pregunto com és que no s'ho pregunten els que en fan el retret indignat. Quina és la munició fonamental de la guerra bruta i quines són les condicions de pau? A les guerres, ja ho sabem, la primera víctima és la veritat, i enredats com estem en el combat sembla que ja no sigui rellevant distingir la corrupció real i tangible de les intrigues, dels muntatges, de les impostures. Però sí que ho és. La mobilització social va fer créixer l'independentisme i les possibilitats de trencar amb el règim del 78, perquè contenia la bellesa i les esperances de totes les revolucions, perquè, com reconeixien fins i tot els adversaris, oferia èpica, ètica i estètica. Sense això només és una vulgar i mesquina lluita pel poder i no té cap futur, ni cap interès. L'escàndol del cas Innova no és guerra bruta, ni els negocis d'en Bagó i el Consorci Hospitalari de Catalunya, ni la immoralitat d'alguns sous en temps de retallades, ni les maquinacions per traspassar recursos públics sense control ni mesura al negoci privat. Si algú ha destrossat la sanitat catalana ha estat la corrupció, les retallades i les privatitzacions. Les que es feien amb ganes i les que es feien amb covard acatament. La guerra bruta existeix i és, en efecte, una forma de corrupció. Una forma de corrupció que es serveix de les altres formes per fer víctimes. Existeixen els informes apòcrifs i les filtracions interessades a aquella premsa patriòtica que té una sola llengua, constitució i religió, i es veu que totes verdaderes. Existeix l'ús de fons reservats i les unitats policials tèrboles. I de tot això n'és responsable en Fernández Díaz. Però la sanitat no la va destrossar ni ell, ni en Marcelo, ni el caporal De Alonso.