O referèndum o referèndum

El ministre portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, després de comparar, tal qual i sense cap vergonya, la Bíblia amb la Constitució espanyola, va afirmar divendres que la Carta Magna prohibeix un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Bé, de fet, va dir, també sense vergonya, que el declarava il·legal. La Constitució no prohibeix, com reconeixen prestigiosos constitucionalistes espanyols , el referèndum enlloc; es tracta d'una interpretació que fa un tribunal polític, el Tribunal Constitucional. Ah, i que és un tribunal polític no ho dic pas jo, ho diu Ciutadans, per exemple. Però la resposta de Méndez de Vigo de divendres en acabar el consell de ministres és la de manual, la del relat que han volgut imposar des de Madrid. No des del PP, no, des dels poders de l'Estat, i sense fissures. Com tampoc n'hi ha quan aquests poders decideixen que Mariano Rajoy ha de repetir com a president del govern.

I és que en aquesta fase final del procés que ens ha de dur al referèndum o referèndum d'aquesta tardor, el debat del relat serà important. Des de l'Estat ens volen fer creure que votar és il·legal. I nosaltres hem de saber explicar, aquí i al món, que votar és democràcia, que votar és dignitat, que votar és saber què vol ser Catalunya, què volen ser els seus ciutadans, els independentistes i els no independentistes. Una de les claus d'aquest procés és que hi ha uns partits –impulsats per la societat civil, no ho oblidem– que volen saber quin vol la població que sigui l'encaix de Catalunya amb la resta de l'Estat i uns altres que els diuen als catalans que no els interessa al més mínim el que pensen. Ara, per arribar al fi desitjat, celebrar el referèndum i acceptar el resultat que se'n derivi, cal que tots els actors implicats, partits i societat civil, vagin a l'una. Perquè si no es diuen bajanades, no hi ha opció que ningú les faci públiques.