Les forces que estiren

Veient el govern català en pes signant divendres el compromís solemne de convocar el referèndum per la independència em va venir al cap la idea exacta de la situació en què es troba el país. En realitat, el que em va venir al cap va ser el propòsit de dedicar-hi aquest article, perquè la idea ja em rondava pel cap de feia temps, per la simple observació dels esdeveniments i els comportaments en aquest nostre país. I, de fet, ni tan sols la idea és meva. Ho va dir amb una exactitud perfecta Enric Valor com si ho hagués pensat per a aquest moment i aquest president. I ja em perdonaran, perquè és una cita que ja vaig fer servir en aquest espai. Però és que és immillorable. “Sempre hi ha forces que estiren cap avall, en aquesta vida. Tu apunta ben alt, i ben lluny, i encara faràs curt i baix”, va deixar dit Valor.

L'escenificació del compromís de tot el govern amb la convocatòria del referèndum em va semblar això, un nou intent del president Puigdemont de combatre les forces que estiren cap avall. Jo conec el president Puigdemont perquè conec en Carles de quasi tota la vida. “Mentre et reconegui, vas bé”, li vaig dir un dia. I, més d'un any després, continuo reconeixent en el president de la Generalitat el Carles de sempre. La persona, el polític, que té consciència d'estar davant l'oportunitat de la nostra vida i que afronta la missió de culminar el procés des del primer càrrec del país amb una determinació indestructible. Per a ell és la missió de la seva vida. Com ja vaig dir quan va accedir al càrrec, no sóc capaç d'imaginar-me cap polític més preparat i més adient per a aquest moment de la història del país. I la seva actuació ho corrobora. Mentre ell combat la guerra bruta de l'Estat amb una fermesa i una convicció inigualables i empeny el compromís amb el referèndum contra tots els elements, al seu votant hi ha els que dissimulen, els que es distreuen, els que no s'ho acaben de creure, els que tenen altres prioritats al cap, els que hi creuen però que exigeixen molt i fan poc... Les forces que, segons Valor, estiren cap avall per molt que el president Puigdemont apunti ben alt i ben lluny.

Si encara no tenim data per al referèndum (a part de la negació democràtica de l'Estat) no és només perquè la unitat d'acció continua consumint molta energia, sinó també perquè el govern no té tota la feina a punt, perquè els partits continuen fent de partits en la línia més retrògrada de l'autonomisme i perquè els dubtes només porten a fer curt i baix. Perquè, en definitiva, som incapaços de veure que no aprofitar l'ocasió de tenir el president amb la màxima determinació possible per a aquest moment de la història seria un error de la dimensió de la desfeta del 1714.