Llibreters, una ovació

Un llibreter és algú que el dia de Sant Jordi ha de respondre a una allau de preguntes que s'apiloten alhora, variades i singulars, no us les acabaríeu. Un llibre sobre gossos? Un de càtars? La novíssima saga juvenil? El llibreter fa equilibris per tenir l'assortit més convenient a punt i precisar, a mesura que avança el dia, trepidant, si encara li queda aquell llibre, si el té a la parada a plaça o a la llibreria. Com si fos una macrocomputadora, recorda preus concrets i, enmig de la voràgine, és capaç de prescriure lectures a mida: “Té 13 anys? Aquest li encantarà.” Són coses que vaig comprovar ahir, durant unes hores, a la llibreria Strogoff de la Garriga, que pilota en Jordi Costa (tenir una nova llibreria al poble bé valia donar-li un cop de mà!). Ara se m'acosten dues adolescents: “Tens un llibre sobre somnis?” Jo, prèvia pregunta al Jordi, torno amb un llibre de somnis. I elles fan una ganyota: “No, de zombis.” Sant Jordi és un bon dia per comprovar el poder de la essa sonora. I més enllà, una lectora demana el consell amic del llibreter (és un gest que es repeteix i m'emociona, el llibreter com a guia!) perquè dubta amb una terna de Periscopi (ja hem acabat Daha! i ara està entre Foster Wallace, Mouawad i Orriols). I em trobo celebrant amb un “molt bé!” que s'enduguin l'últim Corre, pare, corre, d'una autora coreana publicada per Godall. I tinc la llàgrima a punt de saltar quan una adolescent demana Nada, de Carmen Laforet.