L'Europa del periodista

Hi ha moltes Europes. Una d'elles pensa també en els beneficis que ha de reportar a la construcció de l'Europa del XXI la defensa, l'exercici i la sostenibilitat d'un periodisme independent, lliure i de qualitat. El Consell d'Europa, que en molts sentits actua com la consciència moral del Vell Continent, acaba d'alertar sobre les greus condicions amb què han de treballar sovint els periodistes europeus.

Que la premsa tradicional està experimentant una profunda crisi per l'impacte de la revolució digital en xarxa és un tòpic recurrent. Que tots els mitjans, inclosos els audiovisuals, es veuen obligats a repensar el seu model de negoci en la nova ecologia de la informació i de l'intercanvi, també. I per acabar d'abatre l'arbre del vell periodisme, només faltava ara la irrupció de les plataformes digitals mundials que pretenen servir notícies i comentaris i narratives de tota mena en forma de fast food o de fake news... i, a més, aplicant algoritmes per retenir el trofeu més preuat: l'atenció dels internautes (i la publicitat!).

Però, amables lectors i lectores: les societats i cultures europees, bressols de revolucions, d'il·lustracions, de guerres i de declaracions de pau i treva, ¿podrien ara prescindir d'una eina civilitzadora i democratitzadora tan fabulosa com la que ha esmolat fa segles el (bon) periodisme?

Europa no disposa per exemple d'un baròmetre equivalent al dels premis Pulitzer de periodisme. Uns premis amb cent anys d'història que, per cert, van ser creats per un europeu emigrant, l'hongarès Joseph Pulitzer. Fa pocs dies el Pulitzer de periodisme 2017, en la categoria d'editorials, era concedit a Art Cullen, editorialista del The Storm Lake Times, un bisetmanari d'un poble d'Iowa, derrotant els altres dos finalistes, el Houston Chronicle i el The Washington Post. Mèrits? Desemmascarar les grans empreses agrícoles del comtat per abocar nitrogen als rius i contaminar l'aigua potable que es distribueix a mig milió de residents.

Ni la persistència d'Art Cullen i del seu periòdic en la denúncia ambiental ni la independència d'un jurat que és capaç de premiar la labor d'un petit mitjà local per damunt les pressions dels grans diaris solen ser models gaire imitats en el nostre entorn. Recentment hem constatat el cas contrari: director i president del diari de Madrid La Razón han estat imputats per haver coaccionat presumptament la presidenta de la Comunitat de Madrid perquè no denunciés la implicació del PP en la corrupció de l'empresa d'aigües... En l'operació, tot el grup mediàtic propi (Atresmedia) es va cuidar bé de “tapar” la imputació. És una mostra del tipus de periodisme servil amb els diversos poders de l'Estat a què ens tenen habituats la majoria de mitjans de la capital del regne. El discurs de l'odi contra el procés català pel dret a decidir mereixeria capítol a part en la història del periodisme espanyol i les seves servituds envers les elits dirigents de l'Estat en dictadura i en democràcia.

Ara bé, les amenaces a la dignitat i la independència de la professió periodística no són privatives d'algun país o estat. Ben al contrari. Dediquem un record cada any als i a les periodistes que són víctimes de guerres i conflictes violents (74 el 2016, 101 el 2015, segons Reporters sense Fronteres). En canvi ignorem o silenciem sovint les dificultats o traves de tot ordre que els periodistes han d'afrontar per fer la seva labor diària.

El Consell d'Europa acaba de fer públic un estudi pioner en aquest sentit, amb una mostra de 940 periodistes enquestats d'entre els 47 estats membres. Els resultats no poden ser més preocupants. En les seves relacions amb els poders polítics i econòmics, els periodistes europeus denuncien l'existència de pressions que van de la violència psicològica (69%) al ciberassetjament (55%), de la intimidació de grups d'interès (50%) o de polítics (43%) a les amenaces (46%) i a la vigilància especial (39%), i fins i tot a l'assalt físic (31%). L'informe detecta que 28 dels 47 estats no protegeixen suficientment els periodistes contra la violència i les amenaces. La conclusió de l'informe és contundent: l'amenaça a la llibertat dels periodistes posa en risc la llibertat dels ciutadans i la qualitat democràtica.

Hi ha moltes Europes, però n'hi ha una que se sent compromesa amb la defensa dels drets humans i les llibertats, l'assoliment d'una democràcia ben informada i d'un respecte escrupolós per la diversitat i el pluralisme. I aquestes virtuts només són sostenibles si disposem d'un periodisme professionalitzat, independent, rigorós i protegit.