Consultes independentistes i nuclearització

Les relacions del moviment antinuclear amb l'independentisme han sigut sempre difícils. I més quan els ecologistes que demanem diàleg ho fem a partir de la nostra identitat política i la nostra autonomia. Alguns ho vam experimentar al vincular-nos a Nacionalistes d'Esquerra. La cúpula d'aquell moviment no veia clar avançar conjuntament. Els líders republicans procedents de NE mai han acceptat un diàleg a fons i sincer sobre com sortir de la nuclearització. Els sobiranistes antinuclears d'ICV també han decebut al no complir les seves promeses electorals de pactar el tancament de les centrals d'Ascó i Vandellòs. On hem trobat més recepció i complicitats ha estat amb la gent de la CUP. En canvi, ho tenim complicat amb el Reagrupament, després de les declaracions pronuclears de Joan Carretero. En un acte de presentació del seu partit a Girona, va venir a dir que amb quina electricitat en afaitaríem si tanquéssim les nuclears. Sap el líder independentista que l'energia eòlica ja està produint molts dies més electricitat que les nuclears? Esperem que el Reagrupament acabi incentivant el debat.

Hi ha un corrent ideològic del nostre independentisme a qui li costa entendre que l'estructura energètica d'un país és fonamental per preveure les possibilitats d'una llibertat política col·lectiva. Euskadi, gràcies al tancament de la central de Lemoiz, podria ser un país autosuficient en matèria energètica únicament amb l'electricitat que produeixen els parcs eòlics navarresos. I Andalusia, si ho volgués, amb l'electricitat de les seves enormes plantes solars.

Nosaltres defensem la tesi de vincular les aspiracions del catalanisme sobiranista amb l'economia solar. I aquesta meta és avui, més que mai, a l'abast. Però els tecnòcrates que planifiquen un model energètic de Catalunya pel 2020 no cerquen l'autosuficiència del nostre país, sinó la continuïtat dels objectius expansionistes i mercantilistes de les companyies d'aigua, gas i electricitat. Consumint més i més urani, petroli i gas seguirem sotmesos a les elèctriques espanyoles i als oligopolis energètics internacionals.

La nuclearització, imposada pels franquisme amb el suport de la burgesia catalana (March, Alegre Marcet, Duran Farell…), segueix condicionant el nostre futur com a nació i ens fa dependre d'Espanya i dels seus aliats bilaterals en matèria d'urani enriquit, deixant-nos com a herència els residus radioactius. Un Estat català no podria suportar aquesta hipoteca ni la seva càrrega financera. No ens fem il·lusions.

El procés independentista, doncs, ha de ser paral·lel al rebuig de l'energia atòmica, reclamant el tancament dels tres reactors situats a les terres de l'Ebre. I mentre es fa aquesta pressió pacífica proposem mobilitzar l'opinió pública a favor de les energies del sol i del vent, reivindicant empreses públiques i la urgent democratització del sector. Els que aturen l'evolució d'aquestes energies lliures i descentralitzades fan el joc a la continuïtat de l'statu quo energètic.

Les consultes independentistes seran exemplars sempre que generin consciència que cal un gir radical en la política energètica del govern de la Generalitat. S'ha de demanar que els llocs de planificació i responsabilitat en aquesta matèria siguin ocupats per persones preparades i compromeses en els objectius sobiranistes.

Per nosaltres s'hauria de canviar la pregunta dels referèndums locals per la següent: «Està d'acord que Catalunya esdevingui un país desnuclearitzat, independent, democràtic i socialment integrat a l'Europa dels Pobles?» Sí, efectivament, Catalunya integrada en l'Europa dels Pobles, ja que l'actual estructura política de la Unió Europea ens obliga a acceptar l'agència Euratom i el complex militar-industrial. És a dir, sortiríem del foc espanyol per caure a les brases dels estats militaristes. Reflexionem-hi quan votem la independència.