Oportunitat garantida

En la negociació per a l'establiment a Catalunya d'una renda garantida de ciutadania, pendent de la discussió de serrells, cal ser molt conscient que aquesta és una oportunitat que no es pot desaprofitar. Les entitats promotores de la ILP que impulsen el projecte tenen el mèrit d'haver tirat endavant la proposta parlamentària, però també la responsabilitat que aquesta eina per millorar la vida de molta gent no s'aturi o s'ajorni. La renda garantida de ciutadania no és una prestació social ni una renda bàsica universal. Suposa un canvi de paradigma. És un element compensatori a la falta d'ocupació i alhora incentivador en el marc laboral i del treball. Donarà dret a les famílies a uns ingressos imprescindibles en cas de no tenir opcions d'ocupació però també deures en la tasca per a la reinserció laboral, sota supervisió de personal de les institucions i entitats. Una aportació de 664 euros per a una primera persona de la unitat familiar, a la qual cal sumar 332 per un segon membre de la família i 100 euros per cap per altres possibles membres fins a un total de quatre persones. Segur que hi ha coses millorables, però analitzant la proposta del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la consellera Dolors Bassa –és clau que convisquin en un mateix departament polítiques d'ocupació, afers socials i famílies i és una altra conjuntura que cal aprofitar– no crec que el més òptim a hores d'ara sigui encallar la negociació. Les compatibilitats que demanen des de la ILP poden ser justificades però ara mateix resulten inassumibles per posar en marxa una renda garantida amb un model eficient i sostenible. La renda plantejada per Bassa, fruit de la negociació amb els promotors de la ILP, és un punt de partida i no poc important. L'ampliació i millora sempre es podrà plantejar quan els recursos de la Generalitat siguin més òptims, però ara toca no malbaratar l'oportunitat de posar uns fonaments sòlids a la reconstrucció de l'estat del benestar.