De set en set
L'ANC
Amb menys tradició, de moment, que la Biblioteca de Catalunya, l'Arxiu Nacional de Catalunya aspira a esdevenir el cim des del qual irradia un sistema: el sistema nacional d'arxius. Des de la tradició forjada en el projecte polític i científic dels noucentistes, la Biblioteca, el Museu i l'Arxiu Nacionals de Catalunya havien d'esdevenir un referent exemplaritzant d'una xarxa d'equipaments ben estructurats, ben jerarquitzats, ben connectats i molt ben coordinats. Als ulls d'alguns dels artífexs del sistema aquest potser havia de tenir una gran força centralitzadora; però als ulls d'altres justament la grandesa dels grans equipaments nacionals havia de consistir en la seva obertura i en la seva generositat, en la seva capacitat per generar solidaritats i complicitats i per donar cobertura al sistema sense imposicions.
Avui no s'entendria de cap altra manera. Menys encara a l'estadi actual dels grans instruments de descripció i de referència que tenen una disponibilitat instantània sense precedents. Avui el caràcter nacional no es juga en l'estricta barcelonitat sinó en la capacitat, des d'on sigui, de jugar un paper d'orientador general de tot un sistema.
És en aquest context que adquireix un paper destacat l'acord, que ha de ratificar el patronat, d'integrar l'Arxiu Tarradellas de Poblet a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Sense cap imposició, sense cap hipoteca. Una aliança de doble guany. L'Arxiu Tarradellas conserva la seva unitat i integritat, la seva autonomia, la personalitat jurídica pròpia, i per damunt de tot la permanència física innegociable a Poblet. I en la nova relació, ANC i Arxiu Tarradellas assoleixen les sinergies d'un sistema comú, d'infraestructures compartides, de sistemes de catalogació i de descripció compartits, i d'integració a una xarxa única amb els recursos comuns. En definitiva, tot són avantatges i sense inconvenients. Poblet bé val el viatge.