Llistes obertes

L'aprenentatge del coneixement, de la realitat que ens conforma, és una assignatura pendent que requereix la utilització del pensament, imprescindible en moments de crisis socials com l'actual, per promoure canvis radicals en la societat. Passa, però, que la utilització del pensament és esgotadora i per aquests motius, històricament, només es produeix massivament en moments de transició. Als anys trenta, per passar de la monarquia a la república; als setanta, de la dictadura a la democràcia; i segurament, en l'actualitat, per passar d'una democràcia representativa a una altra de participativa. Aquest aprenentatge requereix, però, un esforç considerable que a la societat civil li pertoca fer i no està fent.

La crítica fàcil a la desfeta de la classe política és tan evident que els mateixos polítics l'han reconeguda. Diuen que estan disposats a reconduir-la, començant per crear una nova llei electoral, això sí, que continuï tenint en compte els interessos dels partits i no els de la ciutadania. Davant aquest distanciament entre la ciutadania i els partits, es pot apostar per una solució simplista, la de no votar. Amb aquesta actitud, però, no s'arregla res, sinó més aviat tot el contrari, es deixa que els partits continuïn amb les seves ineptituds i corrupcions, i ja estem tips d'aquest funcionament.

Exigim llistes obertes que podrien ser, en les eleccions municipals, el millor sistema per escollir les persones políticament més preparades en les llistes electorals. La persona més votada seria el nou alcalde, i els regidors, la resta de persones més votades. Fins aquí el plantejament teòric, fàcil d'explicar i d'entendre, però que suposa una ruptura radical amb l'actual funcionament dels partits polítics. Es passaria de l'actual política municipal, dirigida pels partits, a una altra en què el protagonisme seria de les persones, amb noms i cognoms, amb les quals seria possible dialogar i arribar a acords.

Per evitar els possibles perills de manipulació demagògica en el sistema de llistes obertes, seria necessari assumir importants canvis culturals, com el de la recuperació del pensament en la presa de decisions dels qui voten, per poder destriar el blat de la palla. Cal deixar clar que una regeneració de la democràcia com la proposada, l'hauria de promoure una societat civil organitzada, formada per persones pensants i no per consumistes compulsius fàcilment manipulables.